BarcelonaPere Aragonès pren la paraula al Parlament per analitzar la reforma del Llibre Cinquè del Codi Civil. Aragonès és diputat d'Esquerra, és un dels puntals del partit pel que fa a política econòmica i a la redacció de les lleis. És amable, de tarannà modest, és difícil imaginar-se'l elaborant discursos d'elevat sucre emocional, comparant el procés sobiranista amb el paradís dels guerrers viquings (factoria Oriol Junqueras) o amb l'epopeia d'Ulisses (patent d'Artur Mas).
Potser per això, quan el diputat de Pineda detalla com funcionen les comunitats de propietaris, Aragonès es justifica, concedint que sí, que parlar de les reformes d'una escala de veïns no és tan llaminer com el debat ideològic de la consulta, però que són "problemes que afecten el dia a dia dels ciutadans".
Aragonès comença la seva intervenció recordant que ahir es complien cent anys de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Gràcies a la Mancomunitat i a la seva tasca, amb molts menys recursos que els que tenim avui, s'ha aconseguit la base de serveis públics que gaudim. La projecció institucional de la Mancomunitat, però, és incomparable amb la del Tricentenari, i potser és per això que li toca a un polític modest i laboriós recordar l'efemèride. Aragonès insisteix que el Codi Civil no és tan apassionant com discutir sobre la consulta, però el que explica sembla més interessant que escoltar les reiterades preguntes sobre el referèndum.
Tots els grups, amb excepció de la CUP, van tocar d'una manera o altra el pacte per la pregunta. Potser perquè les crítiques al procés ja s'han expressat de totes les maneres possibles, Alícia Sánchez-Camacho va mirar de ser enginyosa assegurant que a Espanya es compleixen les lleis, no com a Veneçuela i Bolívia. Junqueras va apuntar les ganes de provocar conflictes amb aquests dos països, i de rebot ho va aprofitar per deixar constància parlamentària que l'advocat de Camacho en el cas Método 3, Carlos Rey, va ser el redactor de la sentència de mort de Puig Antich, tal com va destapar l'ARA.
La casa de les dagues voladores
El Parlament semblava ahir la casa de les dagues voladores. Mas va demanar a Albert Rivera que "recuperi el seny, si és que alguna vegada n'ha tingut". Felip Puig va revelar que és un fan de la pel·lícula de Disney Buscant en Nemo, i ho va fer per comparar Rafael Luna amb un dels seus protagonistes, la Dory, un peix que és babau i amnèsic. Luna va rebre perquè va fer un gir retòric bastant forçat per vincular l'atur amb la consulta. Quim Arrufat tampoc va estar tan fi com és habitual en ell i va cuinar un batibull de retrets econòmics poc precís que es resumia amb aquesta frase: "Vostè veu passar la crisi des de l'Audi". El més curiós és que la CUP va coincidir amb Ciutadans a demanar explicacions al Govern sobre les privatitzacions que han d'aportar els 2.300 milions d'euros que han de fer quadrar els pressupostos.
A l'entrada del Parlament, el manifestòdrom d'afectats per la crisi estava ocupat per empleats d'Algodones del Bages, Albasa, una empresa adquirida per una empresa de Toledo, que al seu torn vol adquirir una multinacional del Canadà. Aquests engranatges del capitalisme aporten beneficis per als accionistes i sovint desgràcia per als treballadors. En el cas d'Albasa, 51 empleats poden perdre la feina, 20 persones més que les que a la mateixa hora escoltaven Aragonès quan lloava les llavors que va plantar la Mancomunitat, els fruits de la qual ara estem perdent.
