ESQUERRA ALTERNATIVA

Veneçuela i Cuba irrompen a la zona alta

Guanyem Barcelona presenta la seva candidatura a Sarrià davant 200 persones

La progressia de Sarrià- Sant Gervasi es va reunir ahir a la plaça de la Vila per donar la benvinguda a Guanyem. Joan Subirats, un dels líders de la plataforma, va encetar la seva intervenció lluint galons: va recordar els anys en què va ser president de l’AMPA de l’Orlandai, l’escola pública de referència de Sarrià. Amb això i la presència d’Ada Colau -“que bé que parla aquesta noia”, repetia una coneguda meva, ben morena de les vacances a Menorca-, Guanyem es va ficar a la butxaca com a mínim una cinquantena de vots. És el nombre de firmes que van recollir, suports que en altres circumstàncies anirien en bona part a Iniciativa.

Era difícil trobar diferències entre l’aplec de Guanyem i una assemblea d’ICV: el discurs és similar; l’estètica dels presents, idèntica; potser hi havia un missatge antisistema que feia de Guanyem una cosa més alternativa que Iniciativa, però aquesta radicalitat era molt lleugera, com si no volguessin espantar les clientes de la Foix. La diferència més clara és que a Sarrià ningú va parlar de consultes o de la independència. I això que Guanyem va anunciar ahir que participaria a la V, “per visibilitzar les lluites dels moviments socials”. L’única vegada que vaig sentir a parlar de la Diada va ser quan un jove vestit amb polo Helly Hansen i nàutics em preguntava: “Això és un acte de la uve?”

Dos barris en un

Rai Carreras, jove del barri i simpatitzant de Guanyem, va admetre que “hi ha dos Sarriàs” i va dir que ells volen que no guanyi més el Sarrià que mana. Els curiosos del Sarrià que mana s’hi acostaven amb comptagotes: un home, executiu, carregant un casc Shoei i fumant un cigar Davidoff, va aparèixer just quan Colau parlava de desnonaments. Fa una ganyota i fuig. Apareix una furgoneta d’Escofet Oliver, carnisseria de luxe, de la qual baixa un noi ben plantat carregant caixes de delicatessen. Mentre buiden la furgoneta de pernils ibèrics i entrecots del Pirineu, un jove es presenta davant del públic com a “veí de Sarrià de tota la vida”. El jove porta una samarreta amb una estrella roja. El jove demana que “el nostre model sigui l’empoderament que duen a terme a Veneçuela; o Cuba”. El jove demana que no tinguem por de ser anticapitalistes. El jove acaba i l’audiència l’aplaudeix tímidament: són d’esquerres, però de Sarrià.

Al final va prendre la paraula una noia molt motivada que va demanar “als pijos ” que saludin els veïns i que passin pel centre cívic a tocar la guitarra. Ella no es considera pija però va fer una cosa molt de pijos, que es dir d’algú que és “moníssim”: “L’Antoni, l’avi de la botiga de plàstics, que té uns 90 anys i és moníssim. Saludeu-lo!”