Wim Wenders coneix el senyor Sorigué

LleidaWim Wenders va ser ahir a Lleida. Aquesta frase ja de per si és notícia, però encara hi ha més: el cineasta alemany va visitar la capital del Segrià per inaugurar una exposició que mostra per primera vegada les seves fotografies de la Zona Zero de Nova York i de Fukushima. La persona que fa possible aquest miracle -no a Berlín, Londres o Tòquio: a Lleida- és Julio Sorigué, empresari de la construcció. Sorigué, nascut a Cervera, és un home d'aspecte gris. La roba és de color gris i ell sembla que surti d'un ministeri dels anys 60. Wenders és la modernitat personificada: revoluciona el cinema en 3D amb la seva última pel·lícula, el documental Pina , vesteix de cotó, peces amples, calça vambes i porta la cabellera que sembla el niu d'una cigonya. Quan li van proposar d'exposar a Lleida, el primer que va fer és mirar a la Viquipèdia de quina ciutat es tractava.

L'AVE que sortia cap a Lleida a les 8.30 h portava una dotzena de periodistes de Barcelona. Catalunya és un país centralista i la tasca que fa la Fundació Sorigué va a contracorrent: a la seva anterior exposició de pes, dedicada a Antonio López, el 60% dels visitants hi anaven de Barcelona. López ha assessorat Sorigué a l'hora de compondre la seva col·lecció d'art contemporani. Sorigué reitera que qui porta la fundació és la seva neboda, que ell no hi entén gaire d'art contemporani. Ara com ara el seu patrimoni artístic ja supera les 400 peces.

La sala d'exposicions de la fundació és una de doble planta en un edifici d'habitatges que havia estat promoció del grup Sorigué. Pel carrer Alcalde Pujol hi circulen fadrines, homes amb jersei de llana, immigrants subsaharians. Al final del carrer es veu l'estadi de futbol i un mercat. Dins la fundació, Wenders se serveix un cafè observat en silenci pel grup de periodistes i càmeres. Admet que encara està adormit, s'interessa per la bossa d'una periodista, que porta imprès uns dibuixos alemanys. Després de fer cinc cèntims del rodatge de Pina , pregunta per la situació del Lleida Esportiu. Li agrada el futbol. El seu club és el Fortuna Düsseldorf.

Wenders explica que la meitat de la seva vida és la fotografia: "La primera càmera me la van regalar als sis anys. Des d'aleshores no he parat". No utilitza tecnologia digital, segueix revelant rodets. I mai retoca les imatges. "Vull que impactin tal com jo ho vaig veure". A la Fundació Sorigué s'hi exposen setze imatges de mida gran. Paisatges de naturalesa àrida, com aquell inici al desert del film París, Texas . També hi ha la sèrie de tres imatges preses a Fukushima just després de la catàstrofe -les peces més abstractes- i el millor de tot: les escenes que quasi clandestinament va fotografiar a la Zona Zero dos mesos després dels atemptats.

Fent guàrdia a l'entrada, Sorigué acomiadava els periodistes acompanyat de la seva dona. M'explica que voldria obrir nous espais d'exposició aprofitant espais industrials que té arreu de la província de Lleida. "Però posen moltes traves burocràtiques. Per obrir aquesta galeria, van caldre deu anys", diu.