BarcelonaLes campanyes són tan estressants que pots oblidar-te d’oferir un cafè malgrat que has anunciat l’acte com “un cafè amb ciutadans”. La màquina de cafès de l’Hotel Alexandra està apagada i jo espero tremolant de fred per si algú la connecta. La intensitat de l’aire condicionat és òptima per al pingüinari del zoo. El cap de llista d’UPyD, el catedràtic Francisco Sosa Wagner, ha convocat ciutadans i mitjans amb el suggeridor missatge “¿Hace un café?”. El seu corbatí de quadres llueix des de les altures. Treu dos caps a la dotzena de periodistes. El metrallen amb preguntes del procés. Respon pacient malgrat que l’esperen els ciutadans.
Sosa Wagner és Paco per als amics. Els amics són les deu persones que esperen a dialogar amb ell. Són ciutadans i militants d’UPyD. “Cinc o sis són càrrecs del partit”, em comenta el cap de premsa. S’asseuen en sofàs que per pretendre modernitat els dissenyen incòmodes. Sense cafè, el diàleg amb els ciutadans/executiva catalana d’UPyD dura menys de deu minuts. Entre els presents, un senyor amb bigoti lloa les seves proeses com a solitari eurodiputat del partit. Passen al que importa: la independència.
Sosa Wagner és respectuós, parla dels “senyors secessionistes”. El seu interlocutor, el senyor del bigoti, admet la seva preocupació pel futur dels búlgars i dels txecs a Catalunya, tenint en compte que ni la gent com ell que ve de Terol no troba el seu lloc en tot plegat. La candidata catalana, Teresa Giménez Barbat, rememora una recent presentació d’un llibre de Sosa Wagner al Col·legi d’Advocats en què “hi va haver un ple total, amb la plana major de Convergència”. Els observa Ramon de Veciana, candidat d’UPyD a la Generalitat, un home que vesteix amb elegància de ministre. Potser a ell li agradaria ser ministre, però Miguel del Amo, coordinador de l’organització territorial, m’adverteix que UPyD vol canviar les coses però no vol càrrecs.
Els únics llums que il·luminen l’escena són els de les càmeres de TV3 i TVE. Som a l’espai on hi ha les taules de l’esmorzar de l’hotel. El lloc, buit, transmet una fredor que encara és més severa amb l’aire condicionat. Els quatre estrangers que hi ha al bar de la planta baixa fan més soroll que l’acte de campanya d’UPyD. El no-cafè i la jornada de Sosa Wagner a Catalunya s’acaba amb ràpides encaixades de mans i sense fotos. Potser és que tots ja s’han vist a la seu del partit a Barcelona. Sosa Wagner ha passat el dia allà: tenia una reunió amb una confraria de pescadors i amb una empresa eòlica. Els mitjans hi estaven convidats però no hi han assistit. El candidat marxa a tota castanya cap a l’estació de Sants. Avui té un “acte públic” a l’Hotel Feria de Valladolid, sense cafè anunciat.
