BARCELONA
Misc 05/01/2014

"Fa cinquanta anys vivíem millor"

Veïns de Trinitat Vella es queixen de la precarietat del barri i que la reforma de l'espai de la presó no es concreti

i
Cristian Segura
4 min
ESTAMPA DE DEGRADACIÓ 
 Espais del barri de Trinitat Vella. A la tardor van començar les obres de demolició del perímetre de la presó.

BarcelonaAl carrer Pérez del Pulgar, davant de tres cases abandonades, hi ha més rates que vianants. Els animals corren per les runes i per la vorera, n'hi ha una dotzena. Pérez del Pulgar envolta la presó de Trinitat Vella i recorre els antics habitatges dels seus funcionaris i les cases franquistes, com en diuen els veïns. Fa dècades que esperen la construcció de nous edificis. La zona pateix uns dèficits de salubritat i serveis impropis de la Barcelona contemporània.

"Vaig arribar a aquestes cases el 1956. Fa molts anys que ens prometen que enderrocaran la presó i que tindrem habitatges més bons. Fa cinquanta anys aquí hi vivíem millor. Ens tenen enganyats!". La Lucía té 82 anys i es passeja en bata per les galeries de ciment. Surt de casa quan em veu arribar i des de les altures descarrega l'esgotament d'anys sobre els inesperats periodistes. La Lucía va arribar a Catalunya des d'Extremadura. Abans d'instal·lar-se a Trinitat Vella, va viure a la casa on treballava de minyona, al Poblenou. Va comprar una de les cases de construcció pública al turó de la presó que es van inaugurar per reubicar la nova immigració espanyola. El fill de la Lucía, Ángel Merino, fa trenta anys que va marxar de Trinitat Vella: "Si vols prosperar, marxes del barri". Merino recorda amics seus de joventut morts de sobredosi o en atracaments. Recorda les fugues de la presó, motins, els familiars que feien ronda al carrer per parlar amb els presoners... "Era molt millor allò que les condicions actuals del barri", assegura Merino.

El bloc d'habitatges on viu la família de Merino és idèntic a tots els que han d'anar a terra. Són de dues plantes, de construcció pobra, totxana vermella i ciment. Hi ha 18 habitatges per cada bloc, que en són nou. Fins a 162 pisos en total. Segons Yolanda González, membre de l'associació de veïns, un centenar són inquilins en propietat i només 13 pisos estan llogats legalment. Al davant de les cases franquistes hi ha el turó on s'alça el centre penitenciari per a joves. Hi ha un terreny tancat on aquesta tardor van començar les obres d'ensorrament del perímetre de la presó. L'Ajuntament ha anunciat que en aquest espai, abans que els nous habitatges de protecció oficial, s'hi instal·laran millores urbanístiques. Actualment hi ha tres operaris creant un nou mur per delimitar els terrenys de la presó. Merino i un altre veí, el Sergi, un comercial a l'atur, desconfien que l'Ajuntament estigui preparant el terreny per construir-hi habitatges perquè el terreny aplanat és molt reduït i s'hi estan aixecant nous murs. El Sergi voldria que la zona ja tingués els nous habitatges, però avisa que els veïns són massa optimistes: "A part dels endarreriments, estan convençuts que els canviaran la casa per una de nova, no pensen que el valor dels nous pisos serà superior als seus i que hauran de pagar la diferència".

Sense comerç i pisos tapiats

González ha penjat una pancarta a la finestra del seu pis: "Això no és una casa, és una barraca". Si davant té les runes i les parets de la presó, al darrere hi ha una esplanada de matolls coberta de brutícia que s'acaba als límits de l'autovia C-58. "Si les nostres cases es veiessin des de la Meridiana, faria anys que haurien modernitzat la zona. En aquest racó som invisibles", lamenta González. El seu marit recorda que l'única millora que ha aplicat l'administració va ser abans dels Jocs Olímpics, un reforçament contra l'aluminosi. González assenyala un edifici pròxim, al carrer Pare Manjón, en un estat pèssim. Sense finestres, les escales pintades i fumades, si grates una mica la façana amb els dits cau runa de la paret. "Algun dia hi haurà una desgràcia i no podran dir que no vam avisar", crida González.

Destaca, del turó de la Trinitat, que no hi ha comerç, un aspecte comú en zones degradades. Els veïns m'ensenyen pisos tapiats: un era un prostíbul il·legal; l'altre era una casa on es venien drogues. Tothom recorda l'última visita d'un alcalde: va ser Jordi Hereu, el 2009, quan va presidir l'enderrocament d'una de les torres de vigilància de la presó per donar tret de sortida a la reforma del barri. Han hagut de passar quatre anys perquè continuessin les obres. L'Ajuntament i la Generalitat prometen des del 2001 el tancament de la presó i la renovació dels serveis del barri i la creació de nous habitatges de protecció oficial. El 2006, Joan Clos fins i tot va anunciar que el 2008 ja s'hauria d'haver elaborat aquest projecte. Al Pla d'Habitatge de Barcelona 2008-2016 es precisa que es construiran 15 edificis, amb 90 habitatges -anteriorment se n'havien proposat més de 250-. L'informe del 2012 de la síndica de greuges de Barcelona apunta que la rehabilitació es culminarà en "deu anys o més".

Els veïns continuaran pressionant perquè es compleixin les promeses. L'ambient està enrarit perquè domina la sensació que estan abandonats. L'alta densitat d'immigració també provoca que a cada conversa sorgeixin comentaris donant per fet que els immigrants tenen avantatges legals. La degradació perenne i la manca de futur són un obstacle per a la convivència a Trinitat Vella.

stats