Sense classe mitjana no hi ha democràcia
La principal lliçó que vaig aprendre dels anys en què vaig viure a l'Àsia és que una democràcia només pot funcionar si hi ha una classe mitjana hegemònica. És només a mesura que satisfà les necessitats bàsiques que la població reclama un estat de dret. A la Xina hi ha 200 milions de persones amb un poder adquisitiu similar al de la mitjana europea: ells són el motor del canvi. Milers de funcionaris xinesos viatgen a la UE per reunir-se amb polítics i acadèmics i aprendre del nostre sistema polític. A l'escola de quadres del Partit Comunista se celebren classes en les quals es discuteixen maneres de desenvolupar el sistema electoral, i a les facultats es debaten les nostres Constitucions. Hi ha democràcies formals com l'Índia i les Filipines amb uns nivells tan alts d'injustícia i corrupció que, al seu costat, la Xina sembla Disneyland.
Nosaltres els alliçonem en democràcia, quan per a nosaltres encara és un sistema jove i imperfecte. A la novel·la Dies a Birmània , George Orwell deia que hi ha persones que valdria més que no surtin de casa, perquè quan volten pel món són incapaces de copsar les circumstàncies i la diversitat de cada societat. L'eurocentrisme no ens deixa veure que mentre critiquem la competència de les noves potències, aquestes evolucionen perquè consoliden una classe mitjana. Aquí passa el contrari: la classe mitjana fa aigües i amb ella, la qualitat política. Creix el populisme i empitjoren les condicions laborals i les llibertats. Cada vegada més gent ha de pensar en com arribar a finals de mes i no en com votar amb seny.
