Una competició de nens pecadors

Amb el periodista Jordi Costa vam intercanviar recentment una sèrie de tuits en què jo criticava el model d'escola de La Salle i ell el defensava. Jo vaig escriure que La Salle és "un lloc tenebrós". Costa, que va estudiar a La Salle Gràcia -jo a la pretensiosa i elitista La Salle Bonanova-, la va defensar perquè l'experiència va ser molt positiva. Tot plegat em va venir al cap després de compartir amb Eduard Márquez experiències dels nostres anys a La Salle; ell a Gràcia, com Costa. Márquez no dubta a qualificar aquells records d'"infectes", tant pels mètodes del professorat com per l'ambient. La idea de la seva darrera novel·la, L'últim dia abans de demà (Empúries), comença un dia que descobreix que un antic company de classe és un pidolaire al Portal de l'Àngel. El llibre està farcit d'anècdotes del pas de Márquez per La Salle. Un dels secrets que guarda el llibre és la competició que mantenen els alumnes per veure qui s'inventa més pecats comesos. Aquesta competició és real: ell i altres alumnes anaven al confessionari a mentir i "satisfer les perversions d'aquells capellans que feien pudor de ranci, perquè ells sabien que nens de 9 i 10 anys no podien cometre aquells pecats sexuals; però eren els que els interessaven més". Márquez fins i tot es va inventar que s'havia masturbat mentre observava els seus pares fent l'amor. Qui havia rebut la penitència més gran, guanyava. "Mai explicàvem els pecats que ens feien guanyar més oracions. Era secret professional".