AGRICULTURA

El conflicte amb Rússia fereix el camp de les Terres de Lleida

El veto de Putin als productes de la Unió Europea posa en perill 9.000 llocs de treball a Ponent

Xavier Juvillà recorda el 6 d’agost com la data més difícil de la seva carrera professional. Aquell dia va entrar en vigor a Rússia un veto urgent sobre una sèrie de productes agrícoles de la Unió Europea (UE). L’empresa on treballa Juvillà, Viyefruit, tenia 300 tones de fruita en carretera, en direcció a Rússia. “Vam fer el que vam poder, contra rellotge perquè no es fes malbé el producte: vendre’l a un client polonès. Potser a meitat de preu. Tothom mirava de col·locar el producte a Polònia”. Aquesta inesperada oferta de fruita ha fet caure a mínims els preus de fruites com el préssec al mercat polonès, segons el portal Fresh Market. Un problema menor en comparació amb el que està passant al mercat espanyol i sobretot en l’economia agrícola lleidatana.

Un conflicte polític a 4.000 quilòmetres de distància ha ferit greument les Terres de Lleida. El percentatge que tothom cita és el 30%. El 30% de la producció de fruita d’os de Lleida es ven a Rússia. “I no es compten els camions que es venien a altres països, com Holanda, Bèlgica o Bielorússia, però que eren per ser redistribuïts a Rússia”, destaca Juvillà. “30.000 treballadors depenen del sector de la fruita a Lleida. És fàcil fer el càlcul: 9.000 llocs de treball desapareixeran si es perd el mercat rus”, avisa Pere Roqué, president de l’Associació d’Empresaris Agraris de Lleida (AEALL-ASAJA). “Potser no hi ha més de tres polítics a Catalunya que estiguin parlant del tema. No són conscients del desastre que ens ha caigut al damunt”, conclou Roqué.

Al marge de les 300 tones que ja s’estaven transportant cap a Rússia, Viyefruit tenia 200 tones més preparades per enviar-les als seus clients russos. “Esperem col·locar-ho en altres mercats, però tot són sobrecostos: tornar-ho a empaquetar, assumir noves despeses de transport...” A Viyefruit creuen que perdran un 30% de les vendes i han tancat un dels tres torns de treballadors de les seves naus a Alcarràs. Juvillà avisa que, per a ells, el més difícil encara no ha arribat: la venda de la pera alexandrina, una pera tan grossa que sembla un codony, especialment destinada al mercat rus. “A Rússia hi ha demanda de pera grossa, i l’alexandrina aquí es cultiva per a ells”, diu Juvillà. L’alternativa per a l’alexandrina serà malvendre-la a la indústria dels sucs.

Benefici per a Turquia

A la nau d’Intergolmés, a Golmés (Pla d’Urgell), hi ha dues màquines de manipulació per on circula la fruita. Una està desconnectada. “Si no hagués passat tot això de Rússia, ara la veuries en funcionament i amb un altre torn de treballadores”, explica Pere Moraño, director de vendes de l’empresa. El 60% de la facturació d’Intergolmés va destinada al mercat rus. Aquell 6 d’agost Moraño es va assabentar del desastre per un correu electrònic del ministeri espanyol en què l’informaven de les restriccions imposades per Rússia: “Nosaltres teníem cinc camions en ruta, i tot el sector a Lleida, 300. A algú el van enganxar amb trenta camions”. El cost per camió, segons Moraño, oscil·la entre els 8.000 i els 12.000 euros. Moraño comparteix oficines amb Anna Juokova, la responsable que tot rutlli com cal per a Intergolmés a Rússia i que les cadenes que són clientes rebin el producte en condicions òptimes. Juokova no havia viscut una crisi com aquesta. Explica que els preus de la fruita d’os s’han disparat als mercats russos. “A partir d’ara i fins a l’hivern, si el conflicte no acaba, el gran beneficiat serà Turquia. A partir de l’hivern poden comprar a l’Amèrica Llatina. Però ara la demanda russa es pot cobrir amb productors com Sèrbia i Turquia, sobretot Turquia. La nostra alternativa és intentar vendre més al Brasil, Dubai o l’Europa Central”, expliquen a Intergolmés.

Tothom coincideix que Turquia serà la gran beneficiada de la crisi. Xavier Juvillà recorda que fins ara havien sigut els pagesos lleidatans els que s’havien beneficiat de les conteses polítiques internacionals. Pregunto si és factible entrar producte a Rússia des de països extracomunitaris. Però ni Juvillà ni Moraño ho recomanen: suposa una despesa important i Rússia té ben controlada quina és l’entrada habitual de fruita.

Per Lalo Morante, un dels responsables d’Edullesa, la duana de Lleida, la situació és catastròfica: “Hem perdut el 50% del negoci”. A Edullesa emeten els certificats fitosanitaris i fan les inspeccions necessàries per a exportacions i importacions amb estats no comunitaris. Rússia ha tancat les portes i Edullesa perd la seva principal font de treball. “Esperarem un temps prudencial per decidir mesures sobre la plantilla”, diu Morante. Comenten la situació amb un company en una oficina d’Edullesa; volen ser optimistes de cara a la reunió entre els líders rus i ucraïnès del dia 26 a Minsk (Bielorússia). Aquesta setmana el govern rus ja va anunciar que aixecava la suspensió d’importació sobre lactis, cereals i cebes, entre d’altres.

Danys col·laterals

Formar part de la Unió Europea pot tenir aquests danys col·laterals. “Els alemanys s’han pres l’assumpte seriosament quan Rússia ha amenaçat de limitar la importació d’automòbils”, diu Pere Roqué en un descans que ens dedica durant una jornada centrada en les tasques per preservar en fred la fruita dels pagesos de l’associació que presideix -la fruita que no es ven després de la collita es conserva en fred fins a l’hivern-. A causa de la crisi russa, Roqué calcula que haurà de preservar en fred un 20% més de fruita. “Un quilo de fred costa uns vuit cèntims”, afegeix Roqué. Tot són despeses extres.

El sector calcula que la Comissió Europea pagarà uns 25 cèntims pel quilo de fruita afectada pel veto rus. Segons Roqué, amb aquesta indemnització pots salvar els mobles amb productes com la pera o la poma, però no amb la fruita d’os (préssec, paraguaià, nectarina). “També ens recomanen que diversifiquem, que obrim nous mercats. Com si fos fàcil! Obrir un nou mercat requereix temps, tres anys, potser”.