SitgesA les grans sessions de les jornades del Cercle d’Economia, les primeres files de l’auditori del Meliá Sitges es disputen quasi com un seient a la llotja d’una final de Champions. Una hora abans del debat entre Rubalcaba i Duran, observo el personal de protocol que prepara minuciosament l'emplaçament d’aquests privilegiats entre els privilegiats. Quan arriba la gentada, tot està a punt: els assistents s’abracen, xerren com si fossin cosins germans el dia de Nadal i no intercanvien targetes perquè es coneixen tots. A poc a poc el públic agafa lloc però, de sobte, algú trenca l’ordre. Una senyora s’obre pas seguint un home de l’organització: “No és per res, però sóc exsecretària d’Energia i voldria que m’atenguessin una mica”. La senyora és Maite Costa i el que vol és un lloc a primera fila. Costa ha estat secretària general d’Indústria i Energia i presidenta de la Comissió Nacional d’Energia, però potser si demanes una cadira en nom de la CNE no saben ni de què parles.
Maite Costa és consellera d’Abertis. Potser aquest càrrec li hauria garantit més fàcilment el passi a la zona vip. L’agent d’organització que l’atén, ben seriós, amb cara de voler evitar problemes, fa el que pot, és a dir, retirar el cartell d’una cadira de les personalitats que tenien reserva a primera fila, però que encara no han arribat, i cedeix el lloc a Costa. Problema solucionat.
Gràcies a això Costa pot seguir des de la zona d’honor el diàleg sobre “la reforma de la democràcia” entre dos homes que van fer la Transició. L’atenció mediàtica que reben Duran i Rubalcaba és digna d’una cimera entre els presidents dels Estats Units i la Xina. Escalfats pels flaixos i pel fet de jugar en terreny amic de la tercera via, el líder d’Unió i l’encara líder del PSOE es dediquen moixaines. Duran en especial elogia l’estima de Rubalcaba per Catalunya i repeteix que el trobarà a faltar. És allò que em comenta el periodista Marcos Lamelas: “Com deien a 'Sunset Boulevard', que bé que parlen de tu quan t’has mort”.
La conferència tracta de regeneració democràtica però Rubalcaba diu que només cal una reunió de dos minuts entre CiU, el PP i el PSOE per solucionar el procés. Rubalcaba va finalitzar el discurs buscant punts en comú amb CiU; per exemple, que els catalanistes i el PSOE van combatre el franquisme. Els dos centenars d’homes de negocis presents van aplaudir, segurament més per la demanda de punts en comú que no per la lluita contra el franquisme.
Discrets amb ERC
Veure gent d’ERC a les jornades del Cercle d’Economia és tan difícil com aconseguir lloc a primera fila, per això em felicito de trobar-me a la tarda Pere Aragonès. M’explica que no recorda que les jornades hagin tingut mai cap ponent d’ERC: “Hi ha institucions de la societat civil que tenen una percepció del canvi més lenta”. Antón Costas, president del Cercle, tampoc recorda cap conferenciant d’ERC, ni tan sols durant el tripartit: “La norma que seguim és que els ponents polítics representen institucions; ministres, consellers d’Economia, caps de govern o de l’oposició”. I en aquesta classificació, on entra Duran? “És el cap dels diputats catalans a Madrid”, conclou Costas.
