Efímers Tema del dia 05/10/2013

"Cada cop és més incòmode anar a Madrid"

Empresaris i experts del món dels negocis temen que amb tot l'enrenou polític hi perdi tothom

i
Cristian Segura
4 min

BarcelonaL'alta burgesia barcelonina creu que el govern espanyol hauria de fer més per respondre a l'onada sobiranista. Patronals i Cambra de Comerç han criticat aquesta setmana la davallada del 25% en les inversions de l'Estat a Catalunya, i representants de la societat civil lamenten sense embuts l'envestida de l'executiu de Mariano Rajoy a les aspiracions catalanes en un moment de tanta tensió política.

Ricardo Rodrigo, president del grup editorial RBA, considera que els pressupostos de l'Estat "només poden interpretar-se com una clara agressió. No ajuden a fer que el diàleg pugui prosperar". Rodrigo creu que "des de fa molts anys" a Madrid no entenen que la falta d'inversions en infraestructures a Catalunya "també perjudica Espanya". Rodrigo voldria que a la capital espanyola s'avinguessin a negociar una consulta: "Les meves conviccions democràtiques m'obliguen a pensar que cal fer-la. No sóc capaç d'imaginar cap tercera via".

La pressió sobre Madrid des la zona alta de Barcelona va en augment. Fernando Trías de Bes, escriptor, economista i professor d'Esade, va expressar aquesta setmana la seva opinió al Twitter. Trías de Bes, escandalitzat per la negativa de Rajoy a no plantejar-se ni la tercera via de Josep Antoni Duran i Lleida, assegurava que "si als catalans no independentistes no se'ns dóna veu, optarem per l'independentisme". I afegia que per cada vot que obté el PP a Espanya "pel fet de negar Catalunya, a Catalunya apareix un independentista més".

Jordi Subiràs és fundador, juntament amb una important societat alemanya, de Betahaus, centre de coworking i emprenedoria. Creu que el govern espanyol "ha gestionat molt malament aquesta crisi de nacionalitats; amb menyspreu i prepotència". Subiràs, que no es considera nacionalista, però veu amb bons ulls la independència, entén que el govern central maltracta Catalunya amb les infraestructures o apostant pels Jocs Olímpics a Madrid en plena època de retallades. No creu en terceres vies i és partidari que Madrid accepti una consulta de sí o no.

Un maltractament "endèmic"

Pere Galí va ser alt càrrec del departament d'Economia de la Generalitat. Actualment és soci fundador de l'empresa consultora LinqVenture. Galí lamenta el missatge que transmeten els pressupostos estatals i denuncia un "maltractament endèmic, només superat per raons de conjuntura política al Congrés i no per racionalitat econòmica". Galí afirma que la consulta s'ha de negociar, amb "voluntat oberta i sincera de diàleg per part de tots, i això no ho veig". Entén que Madrid és més intransigent i demana que no es tanquin les portes a un pacte fiscal o a una reforma del model d'estat.

Pedro Nueno, professor de l'Iese i consultor de grans empreses, opina que és un error del govern de Rajoy pensar que del corredor mediterrani o d'altres infraestructures només se'n beneficiaria Catalunya: "Cal trobar posicions que beneficiïn a tothom. Les negociacions cal portar-les amb humilitat i respecte. De faltes n'hi ha hagut per part de les dues bandes. Una negociació no s'acaba mai, no s'ha de donar el diàleg per acabat". Nueno no vol ser més crític amb Madrid que amb la Generalitat. Leandro Martínez-Zurita, cap d'un important bufet de dret mercantil a Barcelona, també valora que "la situació no és de responsabilitat exclusiva d'una de les parts. Els uns i els altres haurien de trobar una base mínima d'entesa pel bé de la convivència". Pel que fa als pressupostos de l'Estat, creu que "haurien d'haver estat més equitatius, i amb subtilesa buscar un fi reparador". A parer seu, la inversió en infraestructures catalanes és injusta des del 1992, i assegura que no és tard per negociar un pacte fiscal com a "base mínima d'entesa".

Martínez-Zurita adverteix que el clima professional s'ha enrarit. "Cada vegada es fa més incòmode viatjar a Madrid. Qualsevol es creu amb dret d'establir càtedra. I ningú té dret a patrimonialitzar conceptes com democràcia , sobirania , funció social i progressisme . Madrid i les seves institucions cada vegada sembla que estan més lluny". Galí afegeix que la situació perjudica les relacions laborals: "Qui pensi que mantenir la tensió indefinidament és una estratègia possible, s'equivoca". Jaume Ozores, director associat de la consultora Norman Broadbent i membre dels òrgans de govern del Círculo Ecuestre, apunta que la situació política afecta la captació de talent internacional perquè desconfien de l'enrenou polític. Davant la confrontació, Ozores és partidari de potenciar l'autonomia.

Carlos Martorell, històric relacions públiques de l'alta burgesia, opina que la crisi política "afecta tothom; pel que fa a l'organització de grans esdeveniments, Barcelona està morta". Martorell afirma que Catalunya pateix un tracte injust en inversions i que el govern espanyol ha comès un error amb aquests pressupostos, tot i que la Generalitat "és igual d'intransigent". Martorell és partidari que la consulta no se celebri, però troba necessària la reforma de la Constitució.

La pertinença a la UE, factor clau

Nueno considera que el conflicte faria mal de debò econòmicament si, en cas que es produís una consulta i guanyés la independència, això comportés la sortida de la Unió Europea. "Jo li he dit al president Artur Mas que sortir de la UE per demanar el reingrés provocaria una incertesa brutal. Tot és possible si hi ha un certificat que garanteix que ens mantindrem a la UE".

stats