Sense corrupció no hi hauria Henning Mankell

BARCELONAJosep Martí Gómez obre la taula rodona sobre corrupció confessant que durant el dia ha begut més del compte. Al matí, l'actualitat que ha tractat a la tertúlia de Ràdio Barcelona, en què participa juntament amb Enric González i l'exfiscal anticorrupció Villarejo, l'ha ensopit en un estat de quasi depressió i, després de sortir de la ràdio, han entrat a la cocteleria Boadas per ofegar les penes amb un Dry Martini. Martí Gómez diu que ha dinat amb un informador que encara l'ha entristit més explicant-li misèries i ha recorregut al whisky, "un parell", assegura. Després de la taula rodona, jo crec que encara en necessitarà un parell més.

Els quatre ponents de la xerrada sobre corrupció que ha organitzat BCNegra en diuen de l'alçada d'un campanar. D'experiència no els en falta: hi ha Kostas Vaxevanis, el periodista que va fer pública la llista de defraudadors fiscals de l'HSBC, motiu pel qual va ser engarjolat; Ernesto Ekáizer: barroc periodista hispanoargentí que va fer-se famós seguint els casos de la cultura del pelotazo dels vuitanta i noranta; Misha Glenny, periodista britànic que ha escrit dos llibres de referència, Dark Market , sobre ciberdelictes, i un sobre les xarxes mafioses del món, McMafia , i finalment hi ha Carles Quílez, periodista, novel·lista i director d'anàlisi de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Tots apunten que els temps que vénen són per cordar-se el cinturó i no sortir de casa. No hi ha un pam de net, el sistema capitalista continua eixamplant les diferències de poder adquisitiu entre els més rics i la resta, i l'atur a Espanya ja ha superat el 26% -durant la Gran Despressió dels EUA no va arribar al 25%-. Vaxevanis descriu l'arrel del problema a la perfecció: "Els pilars de la UE són de vidre perquè només se sustenten en una moneda única, en l'economia". Vaxevanis, secundat per Ekáizer, insisteix a carregar el mort als alemanys, però Glenny els talla en sec: "El problema és supranacional, com l'economia. El problema són les elits multimilionàries. Com pot ser que les últimes operacions immobiliàries més grans a Londres les hagin fet un italià i un grec?"

De tot plegat n'ha de néixer un planter d'escriptors de primer nivell, auguren Ekáizer i Quílez. Segons Ekáizer, "hi ha d'haver un creixement descomunal d'escriptors de novel·la negra perquè emmirallin la societat". Ekáizer recorda que quan seguia els judicis de Javier de la Rosa i Mario Conde mirava d'utilitzar les tècniques de la novel·la negra per descriure escenes dels crims i dels judicis. "Per a mi aquella època traspuava la violència de la novel·la negra", explica Ekáizer.

Martí Gómez llegeix un paràgraf de la novel·la de Quílez Cerdos y gallinas en què un president del govern espanyol assisteix a una roda de premsa per negar totes les acusacions de corrupció que pesen sobre ell. Quílez té clar que el periodisme és dèbil, comprat pel poder polític i l'econòmic, i que la novel·la policíaca és la sortida per reflectir el que passa, "sempre des de l'honestedat" quan recopilen dades. Destaca que la corrupció només s'atura si s'eliminen a temps les pomes podrides, però això és difícil "si els jutges no tenen prou recursos i els periodistes no poden donar problemes als seus directors". El mateix Vaxevanis admet que el periodisme a Grècia ha estat extraordinàriament servicial amb el poder. Ell va escriure una novel·la perquè no podia publicar periodísticament els fets que exposava, i després els fets van superar el que havia escrit. L'única bona notícia és el que Paco Camarasa, fundador de BCNegra, diu a l'inici del debat: "Sense la corrupció no hi hauria un Henning Mankell o Dashiell Hammett".