CREENCES
Misc 06/04/2014

El fenomen dels curanderos africans

L’oferta de màgia africana s’estableix sense control a Catalunya i augmenta arran de la crisi

i
Cristian Segura
4 min

BarcelonaAls carrers de les ciutats catalanes, en estacions o col·locades en els parabrises dels vehicles aparcats, es distribueixen targetes de curanderos de màgia africana que garanteixen solucions a tota mena de problemes. Des de fa pocs anys són un objecte habitual de l’escenari urbà, però la desesperació per la crisi ha fet que aquesta oferta de xamanisme augmenti exponencialment. Una diferència important respecte al tarot o altres tradicions esotèriques és que la majoria asseguren per escrit una efectivitat total.

Totes les targetes són quasi idèntiques, com si les dissenyés la mateixa persona. Són fotocòpies retallades amb textos també gairebé idèntics, excepte pel nom del xaman. Un exemple de curandero africà que distribueix les seves targetes des del 2012 és el profesor Morke Faba : “ Vidente. Curandero Mago con la magia más potente con 39 años de experiencia. Tiene un don hereditario de padre a hijo. El profesor ayuda a solucionar sus problemas como la recuperación de la pareja, fidelidad en el amor, impotencia sexual, suerte en el dinero y trabajo, en los negocios, enfermedades crónicas, tabaquismo, alcoholismo, protección contra los enemigos. Resultados definitivos 100% garantizados y rápidos ”. Truco a Morke Faba. La trucada és redirigida a un número del Senegal. Quan li comunico que sóc periodista i que m’agradaria fer-li unes preguntes, em diu que no em pot ajudar.

El professor Kaousou té la consulta a l’Hospitalet. Les seves targetes només difereixen de les de Morke Faba perquè inclouen els dibuixos d’un boc i d’un cavall i la informació que “tracta malalties amb productes remeiers africans naturals”. Kaousou no troba temps per atendre’m en una setmana però m’ofereix viatjar amb ell a Guinea Conakry per aprendre màgia africana. A finals de març organitza un viatge per a un ciutadà de Barcelona que vol ser tractat allà. “Si véns, hi trobaràs alemanys, francesos i també espanyols. No és gens estrany, és tradició”.

Carmen Remei té una botiga d’esoterisme a Badalona. Fa 32 anys que es dedica al tarot, màgia blanca o reiki. Fins i tot ha treballat en programes de televisió. Remei es va donar de baixa de la Federació Espanyola de Parapsicologia i Ocultisme perquè critica que el sector s’ha obert massa: “S’ha desvaloritzat facilitant l’entrada de gent que són un frau”. Remei encara és més crítica amb els curanderos africans: “La màgia és un complement per ajudar. Si algú et garanteix que ho fa tot i que ho soluciona tot segur, menteix”. Remei confirma que hi ha catalans que van a curanderos africans, però que no l’hi comenten. La majoria dels seus clients no hi van perquè “tenen por, ho veuen agressiu; estem acostumats a encendre espelmes, a les herbes, l’encens”.

L’advocada Chantal Moll explica que la vidència, el tarot, l’esoterisme o la futurologia són activitats legals que es regulen segons el marc general de serveis de consum. En el cas de la promesa de solucionar 100% segur qualsevol problema, com ho estableixen per escrit xamans subsaharians o de l’Amèrica Llatina, Moll confirma que es tracta de publicitat enganyosa però que difícilment algú ho demandarà per baixes quantitats econòmiques.

Un portaveu dels Mossos d’Esquadra confirma que es presenten poques denúncies per estafa contra africans que ofereixen aquests serveis: “Hi ha gent que no denuncia per vergonya”. En molts casos la denúncia no arriba enlloc perquè el jutge ha considerat que “no s’ha produït cap estafa perquè no hi ha prou engany”. El portaveu dels Mossos afegeix que si bé els vidents africans són un fenomen relativament nou, desenvolupen la mateixa activitat que els curanderos de tota la vida.

Nicolás Cortés és tècnic de cooperació de l’Ajuntament de l’Hospitalet i historiador especialitzat en l’Àfrica. Ha escrit diversos treballs sobre la màgia d’arrel africana. El 2011 va publicar un article en què incloïa entrevistes a xamans africans de l’Hospitalet, i detallava la seva activitat i alhora la comparava amb les sanadores de la immigració andalusa o gallega. Si aleshores Cortés calcula que només a l’Hospitalet hi havia una cinquantena de xamans africans, actualment està convençut que en són molts més. Cortés respecta la tradició màgica africana, sobretot per la filosofia del vincle sagrat amb la naturalesa, però estima que a casa nostra un 50% dels xamans són entabanadors.

Tradicions africanes

Carme Villabona és escriptora i coneixedora de l’Àfrica. Insisteix que cal tenir molt de respecte per les tradicions africanes. Villabona afirma que “els fetillers tenen en general un estatus social i econòmic que no els empeny a emigrar”. També confirma que hi ha occidentals que viatgen a l’Àfrica expressament per ser atesos amb màgia.

Al Restaurant Djam Africa, del Raval de Barcelona, em trobo amb l’Abduba, un musulmà senegalès de 35 anys que porta al canell un amulet tradicional. Sovinteja el xaman de la seva família, al seu poble natal, o els seus pares el consulten al seu favor quan ell és a Barcelona. Ni ell ni els seus amics han anat mai a un bruixot senegalès a Catalunya: “No en tinc cap necessitat. Els bons mags no emigren”.

stats