La història també es punxa a la platja

25.000 joves assisteixen al Barcelona Beach Festival per escoltar els DJ més massius

Avui en dia tot sembla històric. Per la Diada convoquen els ciutadans amb el lema “La història ens crida”; els beneficis d’una empresa són històrics; quan Barack Obama va ser elegit president, el director d’ El País va escriure que es tractava d’un “esdeveniment que trastoca l’ordre universal”, com si a la galàxia d’Andròmeda n’estiguessin al cas. Els festivals de música també poden ser històrics, des del Canet Rock fins al Barcelona Beach Festival. El BBF es va celebrar ahir amb 25.000 persones atretes per la presència de tres dels DJ més populars del món, David Guetta, Avicii i Steve Angello. Un dels primers a sortir a l’escenari va ser Marsal Ventura, conegut per molts dels presents pel fet de ser una de les veus estrella de Flaix FM. “Barcelona! ¿Esteu preparats per fer història?”, va cridar Ventura. Si un gol de Messi és història, per què no ho ha de ser una festa a la platja de Sant Adrià de Besòs?

La platja on se celebra el BBF és entre el Decathlon del Fòrum i la tèrmica del Besòs. Al voltant hi ha mar, sorra, edificis fantasmagòrics i gespa moribunda. Els nois porten pantalons texans curts, ulleres de sol, cabell curt i la barba ben perfilada; les noies vesteixen shorts texans, samarretes de tirants i poca cosa més. L’uniforme de gresca és molt majoritàriament aquest. També la gran part del públic arriba al Fòrum amb bosses de plàstic plenes d’ampolles d’alcohol. No els hi deixen entrar al recinte, però això ja ho sabien: són per improvisar un macrobotellón a l’entrada. Just en aquest espai, l’organització ha instal·lat una tenda on els pares d’assistents menors de 16 anys han de firmar una autorització d’accés. Per a desgràcia dels pares, la cua dura un quart d’hora, temps de sobres per observar la ingestió industrial d’alcohol al seu voltant.

Tres nois de 17 anys entren al concert tan excitats que sense voler em fan caure a terra. Un d’ells, sense samarreta i suat, em fa una abraçada per disculpar-se. De camí al lavabo, per eixugar-me de la suor del noi, em trobo un executiu d’Atresmedia, una de les empreses productores del BBF. Em fa cinc cèntims de l’escenari: “¿Veus que damunt dels que punxen ara hi ha un púlpit gegant? Doncs des d’allà punxaran Guetta i Avicii”. Quant costa que aquests genis de la música discotequera treballin una hora i mitja? “Ui, molt”, respon. 100.000 euros? “Molt, molt més. I Avicii cobra el doble que Guetta”. A prop nostre, una vintena de persones s’abraonen sobre dos nois que reparteixen ulleres promocionals de Pepsi.

Marxo quan ja està punxant el mític Quique Tejada. Comença amb sons de gaites que impulsen una parella de suecs a posar-se unes disfresses de gallina i de cavall. L’ocasió s’ho mereix: estan escoltant història.