Les llàgrimes del poder
REUSHi ha tanta feina i tantes emocions a flor de pell en un cap de setmana de congrés de Convergència que és inevitable, fins i tot aconsellable, que els delegats alliberin tensió acumulada, sigui rient, plorant o esbargint-se quan arriba la nit. Ahir hi va haver una mica de tot això, i bona falta que els feia perquè, comparat amb el congrés de CDC, l'èpica de Braveheart és una partida de dòmino.
Artur Mas va citar Pere Casaldàliga per fer l'enèsim tribut del congrés a la "travessia del desert" que va suposar per a CDC el període 2004-2010, quan CiU "no era gairebé enlloc", en paraules de Mas. El president va dir, parafrasejant el bisbe, que els convergents havien estat "soldats derrotats". Ara que ja han recuperat el poder gairebé a tot arreu, a CDC es marquen fites de futur tant o més bíbliques que el calvari dels anys del tripartit. "Hem pujat a les barques i hem posat rumb a Ítaca", va dir Mas. Que s'empri el recurs d'Ítaca per projectar el brillant futur de Catalunya no és notícia perquè ja és habitual; el que és notícia és que no se cités Guardiola.
Mas va demostrar que té molta confiança en el destí del país, fins al punt de garantir que en uns hipotètics Estats Units d'Europa, Catalunya seria equivalent a Massachusetts, líder en R+D. Molts a la sala de premsa es van mirar escèptics i per un moment vaig pensar que Mas havia patit un lapsus perquè Las Vegas no és a Massachusetts sinó a Nevada.
Felip Puig es posa tendre
Si bé Mas va filar un discurs fi i sòlid, van ser les llàgrimes de Felip Puig el gran símbol de la travessia del desert i de l'odissea sobiranista que a CDC diuen que han començat. Veure'l plorar descol·loca. Sovint caricaturitzat com el més dur, l'home de l'estopa, Puig va quedar tan afectat durant la seva intervenció que fins i tot va d'haver d'eixugar-se les llàgrimes amb la màniga de la jaqueta. Possiblement es va commoure per la transcendència del seu missatge nítidament independentista, però també compta que s'aparti per dedicar-se plenament a la conselleria d'Interior. Jordi Pujol ja va manar divendres als delegats que l'aplaudissin per la seva direcció responsable al capdavant dels Mossos. El congrés de CDC ha tingut aires marcials més enllà de la defensa de la mà dura de Puig: el mateix Pujol va jugar a fer metàfores amb el concepte "tropa de xoc", el seu fill Oriol va parlar dels "braços armats del partit" i Mas va esmentar la idea de "l'exèrcit" de CDC.
Per elevar encara més el nivell de l'epopeia convergent, es va projectar un vídeo dedicat a la carrera política de Mas que culminava amb imatges seves a punt de plorar al míting del Palau Sant Jordi que concloïa la campanya de les catalanes. Però no només hi va haver plors. Les nits congressuals són vetllades de fraternitat i confessions de barra. Al raval Robuster número 14 hi ha el club Sol de Nit. Era divendres el pinyol de l'oci nocturn del congrés. Els delegats sopaven a la plaça de les Peixateries Velles i en acabat es dirigien al Sol de Nit a fer la copa de rigor entre una festa d'alumnes de psicologia de la Rovira i Virgili i amb una música ambient d'un pop infernal. Hi van passar el conseller Recoder, l'alcalde de Reus, el diputat Carles Campuzano i el coordinador del congrés, Francesc Sánchez. Pel raval Robuster, passejant taciturn, també hi vaig veure Xavier Solà, secretari general del departament de Cultura, en entredit per un presumpte benefici irregular amb fons públics quan feia d'advocat per a l'Associació Catalana de Municipis.
Els 'indignats' i la JNC
Mentre el conclave evolucionava, els Mossos controlaven responsablement el centenar d' indignats que van acampar a la plaça del Mercadal i que havien de portar la protesta a les immediacions de la fira de Reus, on se celebra el congrés. Poques hores més tard, les tropes de la JNC havien de celebrar la seva festa de germanor al nou club Mític de Reus. S'anuncia a Facebook com "un nou concepte d'oci nocturn amb noves tendències". Els serà difícil superar el Sol de Nit.
