Misc 30/11/2013

El menjador de l'àvia de l'economia catalana

La trobada econòmica de S'Agaró és lluny del glamur de Davos o del chic de Sitges

i
Cristian Segura
3 min

S'agaróLa trobada econòmica de S'Agaró és lluny del glamur de Davos o del chic de Sitges. Com el fòrum suís i les jornades del Cercle d'Economia, la reunió de S'Agaró és d'alt nivell, però amb un posada en escena d'anar per casa. La sala de conferències és a l'Hotel S'Agaró, una instal·lació de glòria pretèrita amb aires de menjador de casa l'àvia i d'assemblea de veïns de poble.

La sala de reunions té llums de vidre de bingo dels setanta, fanalets mariners, natures mortes, porcellanes xineses, prestatges de fusta per a la vaixella i rellotges d'antiquari. Arreu de l'hotel hi ha miniatures de vaixells de vela, fins i tot una peixera amb peixos japonesos d'ulls desorbitats. Les cadires dels assistents són de fusta i vímet, tronades pel seu ús. En qualsevol moment sembla que hagi d'aparèixer el gat de l'àvia buscant el caliu del braser. D'aquest mobiliari, el meu objecte favorit és un rellotge de la casa Modesto Jou, de Barcelona. De la casa Jou només trobo a internet un parell d'anuncis, un del 1915 a la portada de La Vanguardia , i un esment del 1903 a La Publicidad .

Els assistents, un centenar de directius de cambres de comerç, d'empreses i polítics, parlen pels passadissos o al jardí com si fossin en un bateig. La mestressa de la casa és Anna Balletbò, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, exdiputada socialista, exmembre del consell de RTVE i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i ex de moltes altres coses. Balletbò és una d'aquestes ex de professió que saben utilitzar els seus contactes per organitzar esdeveniments com aquest. Balletbò corre amunt i avall pendent que tot rutlli com cal. Fins i tot està pendent de les reserves de les habitacions, o de la feina del tècnic de so. Balletbò crida perquè la gent torni a les conferències. La seva veu és omnipresent. És una excel·lent oradora clàssica, que cita Francesc Cambó i Max Weber per mostrar la seva preocupació pel conflicte entorn el procés sobiranista.

Andreu Mas-Colell arriba tard. El conseller té una agenda feixuga: al migdia, dinar amb la Cambra de Comerç de Palamós, a Begur; a la tarda, inauguració de la trobada de S'Agaró; al vespre, firma d'un conveni tecnològic i cita amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que avui també participarà en les jornades de S'Agaró. Tot sigui per refer ponts. Mas-Colell admet que potser a l'hora que parla hi ha poca gent -la meitat de la sala és buida- perquè repetirà el mateix que ha explicat al dinar de Begur-. "Potser no han vingut per això. Jo ho faria", confessa Mas-Colell. La seva intervenció deixa una declaració diferent, gràcies a una pregunta de Joan Ramon Rovira, cap d'estudis econòmics de la Cambra de Barcelona, que li demana si es poden estalviar diners reorganitzant l'administració pública. Mas-Colell avisa que, a títol personal, ell és partidari de privatitzar "el núvol" de serveis públics que no són el cor de l'administració públic. "M'agradaria que aquest núvol exploti i marxi lluny del sector públic". Si parlar de privatitzar és delicat, parlar d' explotar part de l'administració pública pot propiciar escenes de pànic com les d' Aterriza como puedas .

Després de Mas-Colell se celebra una taula rodona amb més missatges per acollonir el personal. En concret, Ángel de la Fuente, investigador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC, adverteix que si Catalunya es declara independent, haurà de sol·licitar l'adhesió a l'ONU, l'OTAN i la UE. Encara més, De la Fuente considera improbable que el BCE ajudés els bancs catalans fora de l'euro només pel fet de tenir delegacions a la UE. També veu "un excés de confiança bastant suïcida" en les veus que indiquen que la UE no es pot permetre perdre Catalunya. Només li faltava afegir que ens seran retirades les targetes de punts de Caprabo.

stats