Un partit extremadament generós

CRISTIAN SEGURA
CRISTIAN SEGURA

Beneït per l’escultura de Venus, la deessa de l’amor, Oriol Junqueras es va adreçar ahir al poble des de les cascades del Parc de la Ciutadella per insistir que la generositat ens farà lliures. Junqueras havia dit en anteriors ocasions que els catalans som un poble d’amor i ahir va posar com a exemple ERC: “Aquest partit és tan generós, tan generós, que va anar a buscar a fora el seu president. És tan generós, tan extremadament generós, aquest partit”.

Junqueras va enumerar algunes obres de fraternitat recents d’ERC. Han tingut candidats aliens al partit com ell mateix, Alfred Bosch, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall; donen suport a la governabilitat sent conscients que, si volguessin, podrien forçar unes eleccions i guanyar-les. “Qualsevol partit del món ho faria, nosaltres no”. Encara més, Junqueras va insistir que ERC treballa perquè la nova Catalunya independent millori la vida de tothom, fins i tot la d’aquells que “no viuen aquest procés amb entusiasme”. Desconec si ERC és més generós que altres partits però a títol personal no em puc queixar: sempre que he cobert actes amb la seva militància, m’han convidat a dinar.

Isona Passola, ponent de l’acte, també va demanar al partit que fos generós amb els contraris a la independència: “Hem de construir un país on els que votin no es trobin còmodes, un país on mirem als ulls dels qui no pensin com nosaltres. No siguem fonamentalistes catalans, perquè en tenim molts! Quan siguem independents, que desapareguin els fonamentalistes”. Va ser emotiu, com el seu inici comparant el procés amb “una pel·lícula èpica i coral”. Un noi negre, amb un barret de copa, un fulard de Dolce & Gabbana i una pistola daurada com a penjoll irrompia en aquell moment amb proclames en anglès i balls estranys. Després d’accedir a la tarima de les televisions i demanar-me una cigarreta, va ser orientat amb discreció i amor cap a altres racons del parc. Uns turistes xinesos feien fotografies al jove negre i a Passola en segon pla, convençuts que formaven part del mateix xou.

Terricabras va fer pedagogia amb la veu i els gestos dels avis que conten rondalles al nét abans de dormir. Va intentar convèncer els catalans que votessin a les eleccions europees, i que ho fessin pensant en el 9-N, per demostrar que Catalunya és un actiu per a Europa i també per millorar els percentatges de participació dels darrers anys. “4 o 5 punts per sota que a Espanya. I, esclar, ens omplim la boca d’europeisme. Doncs demostrem-ho”.