El rellotge de la història de Marina Geli

Les llàgrimes de Marina Geli eren en silenci, però al seu voltant el soroll era eixordador

Les llàgrimes de Marina Geli eren en silenci, però al seu voltant el soroll era eixordador. El soroll era dels aplaudiments dels diputats de CiU i ERC, que es van girar per agrair-li el vot a favor. Geli estava dempeus; només ella i Núria Ventura es van aixecar a les files socialistes. A poc a poc va començar a plorar, discretament en la forma però no en el fons, perquè optant per aquesta escenificació es va convertir en el focus d'atenció. Els diputats de Ciutadans abandonaven en aquell moment l'hemicicle però eren ignorats perquè Geli i Ventura seguien dempeus, i les aplaudien.

El portaveu del PSC, Maurici Lucena, acusava el Parlament de fer teatre perquè, segons ell, la consulta no té cap opció de reeixir i tothom ho sap. La política té una dosi important d'escenificació, fins i tot la té el dol de Geli, però Lucena també va incorporar un nou concepte que és més difícil de valorar. La mà dreta de Navarro va parlar del "rellotge secret de la història". El rellotge de la història no sona avui per a CiU i ERC, va assegurar Lucena; però, si és secret, com ho sap?

Hi ha gent com Geli que considera que el rellotge de la història ja està en marxa. El primer ex del PSC a veure-ho així va ser Ferran Mascarell. El conseller de Cultura es va colar a la roda de premsa dels tres diputats díscols del PSC per escoltar-los. Un altre ex del PSC, Ernest Maragall, hi va ser present i va saludar amb el puny alçat els manifestants de l'ANC a les portes del Parlament. La majoria eren d'avançada edat, fins i tot hi havia el cartell d'una sectorial de l'ANC anomenada Jubilats per la Independència. Mas va acostar-se als manifestants per saludar-los. No ho acostuma a fer, potser perquè normalment el públic no és tan amable amb ell. Casualitats, Mas i la majoria de presents de l'ANC van marxar just quan van aparèixer uns dos-cents bombers de la Generalitat procedents de la vaga d'ahir a Barcelona.

Lucena, com a orador, sovint fum una etzibada violenta que no t'esperes, com si perdés el control de la mala llet. Ahir ho va fer en dues ocasions, contra Mas: "President, jo li auguro un judici sever per part de la història. Porta el país a un trencament dramàtic". La segona va ser pròpia d'inici de sessió al psicoanalista: "El podríem ajudar a salvar-se del seu pitjor enemic: vostè mateix".

Rivera i 'Barri Sèsam'

Jordi Turull i Albert Rivera van estar especialment encertats. Turull va tocar un repartiment clàssic, provocacions justes a cada rival, punts murris i èpica continguda. Rivera va disparar amb enginy, comparant la derrota inevitable del procés amb Barri Sèsam. Va ser una jornada de metàfores, algunes recargolades, com quan Quim Arrufat va comparar les negociacions a Madrid per la consulta amb un documental de sobretaula de La 2: "Aquest viatge ha de ser l'últim gran viatge dels elefants. Que no tornin els elefants que durant tants anys han negociat plats de llenties". Van sorgir xiuxiuejos de perplexitat des de tots els escons. Just acabar el ple, Arrufat va ser felicitat pel dirigent de CDC Víctor Terradellas i per representants d'Òmnium asseguts darrere seu. Arrufat admetia estar emocionat. Si fos algun dels elefants que van a Madrid, no ho estaria tant.