La utilitat de Moisès Broggi
BARCELONAEl despatx de Moisès Broggi sembla l'estudi d'un aventurer, ple de tresors i secrets. Damunt d'una cadira descansa el seu barret -el mateix amb què es va retratar per a la primera portada de l'ARA-. Hi ha llibres, escultures africanes, dracs xinesos i moltes fotografies de metges, savis i velles aventures. "Fa dos mesos el vaig visitar amb el mestre de ioga Jordi Martí i el doctor Broggi ens va sorprendre amb unes fotos seves fent postures de ioga de fa cinquanta anys. Té 104 anys i encara sap on trobar les fotos", m'explica l'escriptora Teresa Pous.
Edicions 62 ha publicat el llibre de converses entre Broggi i Pous, La necessitat de ser útil . Els corrents de pensament orientals són cabdals en la manera de pensar de Broggi. Ja en les primeres pàgines, el cirurgià diu que "la vida no està a les nostres mans". El determinisme és una constant del seu pensament, també les cites a mestres de l'hinduisme i del budisme. Segons ens explica Broggi en una trobada amb periodistes, el neguit per pensadors asiàtics li va ser transmès pel seu oncle, l'escriptor Juli Vallmitjana, que era gran amic de Josep Plana i Dorca. Aquest havia lluitat a les Filipines i d'allà en va tornar amb llibres de filòsofs orientals.
"El meu tiet em va fer veure que totes les religions són iguals", relata Broggi, que no dubta a qualificar "la idea de Déu" com "la més important que té la humanitat". Però el concepte de Déu entès com l'objectiu del nostre amor. Broggi repeteix la paràbola del poeta Tagore en què Déu li diu que si el vol trobar, només cal que es quedi amb la seva dona i els seus fills, perquè ells també són Déu. Malgrat la seva edat avançada, la conversa de Broggi flueix entre textos orientals i també de referents cristians com sant Agustí. D'ell en treu una cita que sintetitza el llibre: "Estima i fes el que vulguis".
El llibre també fa una especial èmfasi a dialogar sobre la mort i com ens preparem per a ella. "La por a la mort és l'origen de totes les pors", diu Broggi. Hi ha un passatge especialment colpidor, quan relata l'experiència d'acompanyar pacients a punt de morir: "En els últims moments, els sofriments i les angoixes desapareixen. He vist en el rostre dels moribunds les clares expressions d'una dolça tranquil·litat, una experiència d'alliberament". Li pregunto per un problema en augment, la gent que desitja la mort suïcidant-se. "Cal aguantar", respon Broggi. Al llibre ho diu clar: "Qui es pensi que aquí hem vingut a divertir-nos, està equivocat".
El llibre resumeix les aportacions de Broggi a la medicina i a la pau -els quiròfans mòbils de la Guerra Civil, els seus avenços en cirurgia gràcies al contacte amb l'estranger i la lluita contra la cursa nuclear- i també a la causa independentista. Una periodista pregunta què han de fer els catalans. Broggi considera que "cal fer saber al món que ens exploten". El llibre és molt sever amb Espanya, un país autoritari, endarrerit i centralista; en canvi, els catalans som pacífics i dialogants, segons els autors. Vull preguntar si els catalans també tenim algun defecte, però Broggi està visiblement cansat i hem de plegar. S'acomiada amb un somriure, com és habitual.
