Els zombis es desperten entre les runes del Cabanyal
Els veïns d'aquest barri de València fan una sèrie de morts vivents per criticar-ne la degradació
ValènciaXusa Moya i Joan Alamar m'escorten pels carrers Sant Pere i Josep Belliure. A banda i banda hi ha solars enreixats, edificis amb les entrades tapiades. Les males herbes creixen arreu, nens romanesos juguen amb matalassos abandonats. Gairebé no hi ha comerços. Som al Cabanyal, un dels barris més estigmatitzats de València. "¿Oi que sembla l'escenari de The walking dead ?", diu Moya.
El Cabanyal és un barri mariner, contigu a la moderna zona portuària d'esbarjo que l'alcaldessa Rita Barberá defensa com el seu gran llegat. Cabanyal Z és una sèrie que s'emet a internet. És una ficció de zombis que ocupen la ciutat. També és una metàfora de l'especulació immobiliària: assetjats pels zombis del totxo, només els veïns del Cabanyal resisteixen la seva ferocitat. Xusa Moya és la productora de la sèrie, Joan Alamar n'és el director. Cabanyal Z va ser projectat als auditoris FNAC de Barcelona durant el Festival de Cinema de Sitges. És una producció d'èxit malgrat els pocs recursos. Cabanyal Z té la seva base d'operacions a l'Escola del Cabanyal, un centre cultural que al segle XX va ser el col·legi local.
La part central del Cabanyal, al nord de l'avinguda del Mediterrani, és la que ha d'anar a terra. Així ho estableix el pla de reforma integral, una reurbanització que el govern espanyol va autoritzar divendres després d'anys bloquejat per l'anterior govern.
La plataforma Salvem el Cabanyal denuncia que el pla suposaria enderrocar 600 edificis d'una zona declarada Bé d'Interès Cultural per especular amb el sòl. Moya i Alamar m'indiquen solars que, segons ells, ha anat adquirint la gestora immobiliària de l'Ajuntament. El patrimoni arquitectònic del Cabanyal té un valor innegable. Cases de dues plantes precioses, testimonis d'un antiga puixança burgesa. Avui aquestes cases suren en un mar de degradació que apareix als episodis de Cabanyal Z . Cada grup del barri participa a la seva manera en la sèrie: gitanos que apareixen un dia de rodatge i l'endemà no tornen, ionquis, immigrants, joves d'esquerres, locutors de la ràdio local. Creuem portes rebentades per indigents que busquen aixopluc. Una parella de policies demanen papers a dos vianants. Apareixen un grup d'estudiants de la Facultat de Comunicació de la Universitat de València. Preparen un documental. Un d'ells, la Sofia, vivia al Cabanyal. Assegura que el barri s'ha degradat molt; és partidària de la reforma. Hi ha una plataforma de veïns, Sí Volem, que defensa el pla de l'Ajuntament. La Sofia creu que si el comerç ha desaparegut és per la inseguretat creixent. Moya i Alamar diuen que no hi ha botigues ni obres perquè l'Ajuntament no concedeix llicències, per mantenir la marginació i justificar el nou urbanisme.
Agafo el tren a la moderna estació d'Adif que hi ha als límits del Cabanyal. Al davant hi ha una casa mig derruïda amb una pintada: " Asociación Aunar. Centros gratuitos de ayuda al marginado, alcohólico, drogodependiente. Ingreso inmediato ". Just des d'on hi ha la casa ha de començar la reforma del Cabanyal. Segons Alamar, és des d'on comença la invasió zombi.
