Exclusives

"Ostres, és boníssim! Surt gent que habitualment no veus a la tele. Gent normal explicant coses o entrevistats a qui els fan preguntes incòmodes. Un excel·lent programa d'investigació. No em perdo cap dels programes del Jordi Évole". Aquests eren, més o menys, els comentaris que vaig sentir fa poc a uns joves periodistes. Em va xocar el seu concepte de periodisme d'investigació. Només és atribuïble al fet que actualment, per moltes raons, els mitjans dediquen pocs esforços a buscar informacions i n'han de concentrar molts a adaptar el que diu la majoria. D'aquí que quan es pregunta una opinió o es busca informació a través d'algú no habitual, les noves generacions de periodistes ho vegin com un gran treball de recerca.

Aquesta setmana hem tingut, afortunadament, un exemple d'una veritable peça de periodisme d'investigació. Un d'aquells treballs que et fan reconciliar amb una professió que canvia a passos de gegant, sovint de la mà dels canvis tecnològics i, malauradament, no sempre en la direcció òptima.

El corresponsal del New York Times a Xangai, David Barbosa, ha descobert, documentat i publicat una de les històries de corrupció i favoritisme més espectaculars de la Xina actual: el primer ministre, el discret Wen Jiabao, amaga suposadament darrere seu una família que ha amassat una fortuna colossal. La seva mare, de 90 anys i la figura més original de totes, és propietària, a través d'un nom que protegeix la seva identitat, d'inversions i corporacions financeres valorades en centenars de milions de dòlars. I no ens oblidem dels fills, germans i tota la parentela, tots partícips de l'imperi i compartint fortunes en tot tipus de negocis: tecnologia, pedres precioses, capital risc...

La resposta del poderós primer ministre va ser posar l'afer en mans dels seus advocats, que van negar-ho tot a través d'un comunicat a Hong Kong. Mentrestant, algú ja s'ocupava de bloquejar l'accés des de la Xina a la versió digital del diari nord-americà. Segueix bloquejada. Al corresponsal Barbosa no li va ser útil agregar, tuitejar, reproduir o enllaçar webs. En lloc d'això va fer un treball a l'antiga a base de preguntar, buscar documents i contrastar fonts.

Malgrat el bloqueig informàtic, la informació va córrer per tot arreu, aquest cop sí gràcies a les xarxes multiplicadores que se salten tots els murs. Les conseqüències del treball d'investigació estan per veure. Avui mateix comença a Pequín el que havia de ser una agradable última reunió del comitè central del Partit Comunista Xinès. Fa temps que està programat un càlid comiat a Wen Jiabao i a gran part de la cúpula que ha dirigit el país els últims deu anys i l'ha conduït a través d'unes transformacions espectaculars que estan canviant el món. I ja està lligada la successió dels nous dirigents, que haurien de seguir el camí de les reformes i fer avançar el gegant asiàtic els pròxims deu anys.

Pel que sembla, malgrat el terrabastall, el congrés del Partit que començarà d'aquí dues setmanes complirà el programa minuciosament pactat i confirmarà les substitucions en el lideratge. Els experts consideren que el drama dels últims dies és l'efecte -no la causa- dels profunds canvis que han tingut lloc al país els últims anys. D'aquesta manera s'explica que aquest congrés del Partit, que se celebra cada cinc anys, hagi estat precedit no només de debats més intensos que mai sinó també de sonades destitucions com la de Bo Xilai, un adversari del qüestionat primer ministre. Bo Xilai, acusat també de corrupció, té la seva dona empresonada, sentenciada per l'assassinat d'un soci de negocis britànic. Mai com ara havien sortit tants draps bruts i corrupteles dels dirigents. Tampoc les versions locals de Facebook o de Twitter havien animat tant les manifestacions i protestes, fins i tot violentes, com la que els últims dies ha mobilitzat milers d'activistes mediambientals per parar projectes petroquímics o industrials abusius. Potser sí que veiem més les conseqüències que les causes dels canvis!

Tanta agitació em fa recordar el viatge recent d'una delegació d'oficials xinesos a Brussel·les. Interessats a conèixer a fons la UE, van assistir a seminaris de formació en coordinació amb un centre universitari d'excel·lència. En la sessió sobre com funciona la comunicació a la UE, el líder del grup, un alt responsable de propaganda del comitè central del Partit, em va demanar amb cara de preocupat: "Senyora, què ens recomana de fer perquè el nostre comitè central, que tan bones coses ha fet per al progrés al nostre país, agradi a Europa?"

Hi ha preguntes que et deixen totalment parada.