03/05/2012

Per què les odien?

3 min

L'agitació que va esclatar fa més d'un any a Egipte no es calma. Acaba de començar una convulsa campanya electoral per elegir el successor del derrocat Mubàrak en dues voltes. La primera serà d'aquí tres setmanes i la segona a mitjans de juny. La junta militar ha promès que s'acomiadarà el 30 de juny a tot estirar. El procés de selecció dels candidats a les presidencials ha estat immers en una confusió total, i hi ha molts interrogants sobre quines possibilitats tenen els 13 aspirants -no cal dir que entre ells no hi ha cap dona- de passar a l'elecció final.

Els carrers bullen. I no només els carrers: aquests darrers dies s'han incendiat una vegada més les xarxes socials, arrossegades per les emocions, els desenganys, les crítiques, els insults i també les esperances de les dones egípcies i de tot el món àrab. L'encenall? Un provocador article de Mona Eltahawy, una de les dones activistes més conegudes al país i a tota la regió. Al seu escrit, Eltahawy manlleva agosaradament la pregunta que es feien els mitjans de comunicació i l'opinió pública nord-americans respecte dels radicals musulmans arran dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. "Per què ens odien?", s'interroga. "La veritable guerra contra les dones es lliura al Pròxim Orient", afegeix. El darrer número de la revista Foreign Policy se n'ha fet ressò.

Hi ha indicis que la situació de les dones al món àrab, ja de per si alarmant, ha empitjorat després de les primaveres . Denunciar-ho hauria d'aixecar una onada d'aplaudiments arreu i sobretot entre les afectades. Les dades i la realitat que aquestes dades amaguen són escruixidores. Però la manera com l'activista egípcia ha presentat la denúncia ha fet saltar les alarmes i ha ferit sensibilitats arreu. D'entrada, per la il·lustració: una dona mig despullada coberta d'una pintura fosca -com un nicab en forma de vel- i de la qual només es distingeixen els ulls. I després per la conclusió a què arriba: "Les societats àrabs són essencialment misògines i les violències constants contra les dones, alimentades per una mescla tòxica de cultura i de religió, tendeixen a generalitzar-se". El text no escatima detalls d'abusos. Diu que segons el codi criminal egipci si un marit maltracta la seva dona però ho fa "amb bones intencions" no serà castigat. I que el 90% de les dones al seu país són sotmeses a l'ablació genital. Entre elles, la seva mare i cinc tietes.

Cal recordar que Eltahawy va protagonitzar una de les confrontacions més sonades contra els repressors de la revolució i més tard contra els guardians post-revolucionaris. Va acusar-los d'agressions sexuals durant la seva breu però coneguda detenció, i va fer campanya perquè fossin comdemnats tots els qui van ordenar que es fessin proves de virginitat a dones manifestants empresonades. El tribunal, com sabem, va exculpar tots els acusats. També van sortir-ne indemnes els soldats que van fustigar una noia al bell mig de la plaça Tahir: la imatge d'ella mig despullada va recórrer tot el planeta.

Raons per mostrar-se colèrica no n'hi falten a Eltahawy. Moltes de les dones que la critiquen a través de les xarxes socials l'acusen d'haver caigut en els estereotips d'Occident sobre l'islam, de transpirar odi contra els homes i, sobretot, de no atorgar el lloc que els correspon a tantes pioneres de la lluita als carrers àrabs, com ara la iemenita i premi Nobel de la pau Tawakkol Karman, l'egípcia Asma Mahfouz -autora d'un dels vídeos virals que va atreure més gent a manifestar-se- i la saudita Manal al-Xarif -que es va passar deu dies a la presó per conduir-. Fa poc també ha impressionat la valentia de Zainab al-Khauaja, que té el pare empresonat de per vida per organitzar les revoltes a Bahrain. La setmana passada va arriscar-se a fer li costat i va protestar contra el retorn del campionat de la Fórmula 1 al petit emirat.

Un dels comentaris més convincents a propòsit d'Eltahawy el fa la periodista i defensora de la igualtat libanesa Hanin Ghaddar. Explica que, quan tenia 16 anys, un company de classe va entrar a la botiga de queviures on eren ella i el seu pare. Ella va mirar el seu company a la cara, li va somriure i li va dir "bon dia", i acte seguit va notar la vergonya amagada del seu pare. "El meu pare es va adonar que jo, una dona, el podia haver deshonrat parlant a un home en un espai públic. Es va passar tota la nit cridant. No em volia pegar. Però no sabia què fer amb mi".

Ghaddar es va adonar llavors que pot ser que al món àrab hi hagi homes que odien les dones. Però el que és segur és que la majoria els tenen por! La por del seu pare amagava una gran debilitat. Quan ella es va convèncer d'això, ho va poder superar. Com moltes altres, que ho intenten i ho van aconseguint.

stats