A tocar del col·lapse

Ara fa un any el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, era rebut a Ramal·lah com un heroi. Els carrers empolsegats d'aquesta ciutat desordenada però impregnada d'una forta personalitat bullien d'animació. Aquest home discret i modest, l'antítesi del carismàtic i controvertit Arafat, va arribar a les seves màximes cotes de popularitat després de presentar la candidatura de Palestina a les Nacions Unides. Una decisió que va donar el tret de sortida a un procés jurídic internacional encara inacabat.

Però les darreres setmanes, les masses engrescades i esperançades davant del que havia de ser un futur millor s'han transformat en milers de manifestants furiosos que han fet baixar l'Autoritat Nacional Palestina als nivells més baixos de suport des que es va constituir, el 1994.

Esdeveniments extraordinaris com la Primavera Àrab, l' hivern islamista i la tardor salafista han acaparat l'atenció de tots. Però el territori que fins fa ben poc havia concentrat més esforços diplomàtics internacionals i que acaparava l'atenció dels negociadors de totes les potències -sobretot dels Estats Units i de la Unió Europea- ha passat dotze mesos oblidat i ignorat.

I de cop ens hi tornem a fixar, perquè està enmig de canvis radicals i perillosos. Ghassan Al Khatib, exministre de Treball palestí, una de les veus més creïbles i respectades de la regió, a més d'un bon amic, llançava ahir un crit d'alerta: "Som a un pas del col·lapse", deia en una carta oberta difosa a la premsa local.

Els milers de manifestants denuncien pujades de preus, gasolina inclosa, impossibles d'aguantar per a unes llars que viuen en una economia de subsistència o de les ajudes internacionals; denuncien uns salaris públics retallats, pujades d'impostos, en particular de l'IVA. La possibilitat que aquest moviment s'estengui a altres sectors, com ara l'educació o la seguretat, és real. Les xarxes socials ja han començat a mobilitzar més gent.

El sector de la seguretat està en una situació especialment delicada. La policia palestina no té fons ni per pagar el gasoil que permet als cotxes patrulla desplaçar-se per contribuir a l'ordre. De moment els agents de l'ordre no se sumen a les protestes, però res està exclòs.

Per acabar de complicar les coses, les manifestacions populars cada vegada són més polítiques. Som a un pas d'una tardor palestina ?

Les pujades de preus, provocades pels elevats costos dels béns més bàsics als mercats internacionals, han estat agreujades pel fet que als territoris palestins s'importa quasi tot, especialment d'Israel, que a més de mantenir el territori ocupat n'escanya l'economia. Les finances de l'Autoritat Palestina són tan febles que no han pogut eixugar cap dels increments de costos amb ajudes socials. I enmig d'una situació econòmica desastrosa, els líders palestins no han pogut complir cap dels compromisos assolits: la pau no ha arribat. No hi ha cap procés a la vista. I no es veu per enlloc una energia diplomàtica internacional capaç d'encarrilar les negociacions entre palestins i israelians. A més, la frustració s'agreuja per la impossibilitat que les faccions palestines, Fatah i Hamàs, arribin a acords. Gaza i Cisjordània continuen més separades que mai. Els esforços del nou president egipci, Mursi, proper a Hamàs, han quedat en res.

La situació d'humiliació que viuen els palestins, inclosos els seus líders, es més viva que mai. Els dirigents israelians mostren alguns senyals de preocupació per l'impacte que les manifestacions poden tenir sobretot en els colons repartits ara per tota la geografia de Cisjordània. En aquest moment, el primer ministre Netanyahu força tota l'atenció internacional contra l'Iran. I no sembla interessat a fer esforços per avançar una negociació de pau.

La setmana vinent el president Abbas té l'oportunitat de tornar presentar-se a les Nacions Unides i intentar fer avançar la demanda que va presentar l'any passat. Els Estats Units ja l'han advertit que no ho faci, sobretot ara que estan en plena campanya electoral. El president Obama no es pot arriscar a complicar més la situació ni internacional ni domèstica amb un vot a l'ONU sobre un tema que Israel detesta. Ara no toca, han dit obertament.

Poques sortides queden al pacient Abbas, que cada cop té més a la vora la versió palestina de la Primavera Àrab. Malament si es plega a les advertències nord-americanes. Malament si intenta calmar el creixent descontentament intern amb un gran pas polític. Al Khatib té raó. Estan a punt del col·lapse. I també té raó en una altra cosa: "No hi ha dret que s'hagi deixat deteriorar així la situació". La responsabilitat és en moltes mans.