LA LECTURA de l’entrevista a Hervé Falciani que ha fet Cristina Mas per a l’ARA és la constatació que el panorama que trobam arreu seria molt diferent i, sobretot, milloraria notablement només que tothom entengués la importància determinant que tenen per a la col·lectivitat les actituds cíviques i transparents de cadascú. Hi ha massa gent que pensa allò del darrer que tanqui la porta, sense importar-li la destrossa que s’hagi fet a dins. Això sí, si els estralls no l’esquitxen, ni a ell ni a les seves propietats. La necessitat que tenim de civisme i de transparència no és teoria, és un imperatiu vital per construir un altre món, amb més respecte i sentit de la convivència en el marc social que dóna sentit a la nostra existència. Si als orígens de la humanitat es va decidir viure en col·lectivitat; si al llarg dels temps s’ha anat construint el marc en el qual tot està relacionat, i d’aquesta realitat no se’n pot defugir, tota actitud que no tingui en compte els altres és una acció suïcida. Per molt que una persona o un col·lectiu en surti vencedor, si la resta cau, els guanyadors acabaran igualment enfonsats. A l’entrevista, Falciani denuncia l’opacitat financera que centra bona part de la seva lluita i, al cap i a la fi, la manca de civisme té en gran mesura la seva base en la cobdícia econòmica. Però hi ha moltes altres actituds incíviques que s’han de corregir. Quan em pos utòpica, pens que seria molt fàcil canviar l’actitud de cadascú perquè tot canviàs. És la consciència i un cert coneixement del panorama el que em du a definir-me d’utòpica, perquè, en realitat, hauríem de ser capaços de canviar tot el sistema. I això, de senzill, no en té res. En tot cas, em neg a deixar de creure en la utopia.
