JA TENIM “SA SEU” plena d’ous. I si no la tenim, d’aquí a poc la tindrem. Ahir, la consellera Joana Maria Camps, se suposa que seguint les directrius generals com fa sempre, no va trobar cap impediment per nomenar el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York com “sa MoMA”. Sí, és la consellera de Cultura, però per aquí van així de sobrats, tant que no només salen quan no ho han de fer, sinó que s’adjudiquen la potestat de canviar passar de mascle a femella el que és el museu d’art contemporani per excel·lència. Sí, és la consellera d’Educació i Cultura, la de l’informe Trepitja, que ara ja trepitja fins a “sa MoMA”. Aquesta nova trepitjada només és una conseqüència més de no haver-la cessat o de no haver dimitit per la ignorància demostrada amb l’informe PISA. També podem dir que és la conseqüència d’haver-la fet consellera. Però això és el que volen. Anant a un assumpte, no sé si tan o més greu, però en tot cas sí més generalitzat, preocupa que els que volen imposar el salat fins al punt de contravenir qualsevol normativa acadèmica estan aconseguint que la seva actitud tingui un cert calat. Així ho vàrem poder veure a la gran pancarta que encapçalava la manifestació contra el petroli, ho veim en moltes altres pancartes a tota quanta mobilització hi ha, fins i tot ho hem sentit a qualque discurs d’un parlamentari que no està entre el grup dels salats. Menys de nou ens ve que el president Bauzá sali durant tot el discurs de l’acte commemoratiu del Dia de les Illes Balears, fins al punt de fer-ho en aquelles paraules que mai no s’han salat. Hi hem d’anar alerta perquè, com començava aquestes línies, a aquesta païssa ens queda un no-res per tenir “sa Seu” plena d’ous.
