ENTREVISTA
Mèdia 25/11/2017

Aina Vives: “No podem perdre la nostra perspectiva històrica, cultural i lingüística”

Parla sovint de país i de compromís. Aina Vives, la nova directora de l’ARA Balears, és pollencina i es reivindica com a persona “de la Part Forana”

i
Cristina Ros
5 min
Aina Vives: “No podem perdre la nostra perspectiva històrica, cultural i lingüística”

PalmaParla sovint de país i de compromís. Aina Vives, la nova directora de l’ARA Balears, és pollencina i es reivindica com a persona “de la Part Forana”. Ara bé, en haver-se de presentar, posa tot l’èmfasi en un “som periodista” i en remarca l’aspecte vocacional. Aina Vives es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a través de dos màsters, es va especialitzar en sistemes online de comunicació. Cursà Direcció de Màrqueting Digital i Comunicació Empresarial a internet a l’Escola Superior de Negocis i Tecnologies ESDEN, i Analítica Web a KSchool. Va ser redactora al Diari de Balears, a Diario de Mallorca, a la Voz de Baleares i a El Punt/Avui. Col·laborà en la revista Presència i va ser delegada del diari El Punt a les Illes Balears. Aina Vives també ha treballat a l’“altre costat” de la notícia, com a cap de Comunicació de la Conselleria de Presidència al Govern de les Illes Balears en la legislatura 2007/2011. D’aquest altre costat, també en parlam a l’entrevista.

Quin repte suposa per a vós dirigir l’ARA Balears?

Després de més de dues dècades d’exercir de periodista, fa anys que em feia molta il·lusió encapçalar un projecte de compromís amb el país, amb el nostre petit país. I l’ARA Balears ho és, un diari que des del començament ha fet palès el seu compromís amb el país, amb el territori i el medi ambient, amb la llengua pròpia, amb l’educació, amb les nostres arrels i amb tot allò que ens defineix com a poble. No podem perdre la nostra perspectiva històrica, cultural i lingüística. A més, tenim la gran sort de comptar amb persones lectores intel·ligents i compromeses. El repte és aprofitar aquest potencial per consolidar una comunitat ARA Balears que mantingui actiu aquest compromís.

Pensau que són bons moments per al compromís a què feis referència o que són moments difícils?

Sempre és moment de comprometre’s, sempre ho és de reivindicar la millora de les coses que no funcionen i de posar en valor totes les bones que tenim. Actualment, a les Illes ens trobam que hem deixat enrere aquella obsessió del Govern anterior per convertir-nos en una societat monolingüe, amb l’excusa del trilingüisme. D’altra banda, des del govern de l’Estat i dels mitjans afins, ens intenten imposar un pensament únic. És un temps de retallades de llibertats, de regressió democràtica. I això demana compromís.

Us referiu a Catalunya.

No només. Vull dir que aquestes retallades i imposicions no només afecten Catalunya. El finançament autonòmic n’és una prova; el control de les despeses municipals n’és una altra. És evident que el govern de l’Estat té una clara voluntat recentralitzadora. I depenent del que passi en les eleccions del 21-D a Catalunya, ho notarem encara més. En tot cas, en les properes setmanes, fins a les eleccions catalanes, es farà encara més evident que des del govern de l’Estat fan servir les xarxes socials, les televisions, els diaris i tots els mitjans que tenen a l’abast per a tota mena de vexacions culturals, lingüístiques o, sense anar més enfora, vers el sistema educatiu. És evident que mitjans de tiratge estatal tradicionalment d’esquerres han fet una involució i fan créixer els mateixos malentesos. Amb aquesta situació, més que mai cal informar amb rigor.

Us vàreu especialitzar en mitjans digitals. Es posa en perill el rigor a favor de la immediatesa de la notícia?

Hem de treballar per tenir la màxima rapidesa a donar una notícia, però només fins al punt de no perdre la rigorositat en la tasca d’informar. Les xarxes socials avui marquen el ritme dels diaris digitals, i certament hi ha una pèrdua de rigorositat. En aquest sentit, no ens podem deixar contaminar. Nosaltres hem d’informar d’allò que tenim contrastat, llançar una notícia tot d’una que la tenim verificada i, amb el temps necessari, ampliar-la i aprofundir en l’anàlisi dels fets.

A grans trets, quins són els eixos principals del vostre projecte per a l’ARA Balears?

Aquest és un diari jove, ben encaminat i, sobretot, amb molt de futur. Farem una gran aposta per l’edició digital, més dinàmica en l’actualització de la informació i amb iniciatives que afavoreixin la participació dels lectors. Volem lectors actius, encara més actius, que ens donin idees i opinió, i no ens deixin relaxar-nos. En una tasca més tècnica o interna, farem analítica web, una eina que ens ha de servir per fer més interessant la proposta informativa i respondre millor als interessos i necessitats de les persones que ens segueixen. A l’ARA Balears he trobat un gran equip de redacció, com també articulistes i col·laboradors essencials. Tot i així, hem d’incorporar-hi més veus, més diverses, amb més matisos. Hem d’ampliar el ventall social i temàtic. També hem de treballar fort el màrqueting i fer créixer la marca i la comunitat ARA Balears. En tot cas, he de dir que tenir al costat el diari ARA de Catalunya, amb tot el seu potencial informatiu i una gran nòmina d’analistes, et dona una enorme seguretat.

Parlau d’ampliar els àmbits temàtics. En quins voleu posar èmfasi?

No em referia a uns àmbits en concret. Ara bé, de sempre m’ha preocupat un fet: els periodistes ens obsessionam massa amb la política. És important, perquè influeix en tots els àmbits de les nostres vides i hi hem d’estar atents. Però passa que ens obsessionam molt amb el renou de la política, amb coses que sovint només interessen a la classe política i als mateixos periodistes. El periodisme, per mi, és la vocació i la il·lusió d’escoltar i contar el món. També, i especialment, hem d’escoltar i contar les històries del carrer. Al marge d’això, i entre altres coses, des de l’ARA Balears hem de reforçar la informació de la “Part Forana”. Jo som de la Part Forana. L’essència de les Illes es troba, en gran mesura, a la Part Forana.

Vàreu estar a l’altre costat de la notícia. Com a cap de Comunicació de la Conselleria de Presidència del Govern, elaboràveu informació per a la premsa. Què en vàreu aprendre que ara us pugui servir?

Allò sí que és l’altre costat, o el costat fosc, que és el que jo sempre deia, és que des de la Conselleria havíem de treballar perquè no hi hagués costat fosc. Vaig fer el possible per no deixar de ser periodista, elaborar la informació tan completa com podia, pensant en totes les dades que necessiten els mitjans per poder contar la notícia. Al marge d’això, els periodistes tendim a pensar que els polítics ens amaguen informació (de vegades és així, és clar), i els acusam de lentitud o els pressionam perquè volem notícies. Quan treballes a l’altre costat, t’adones que les coses per als polítics són molt difícils perquè l’Administració és lenta i embullosa. D’altra banda, a Presidència vaig aprendre a evitar els enfrontaments, a no fer una política de confrontació. Pensau que era una conselleria de conciliació. I a conciliar també se n’aprèn.

stats