Estam avesats a relacionar la promoció de la cultura amb el suport econòmic o logístic a iniciatives que sorgeixen d'individualitats o de col·lectius del sector. Sovint deim que una institució promou o no la cultura segons el nombre d'activitats que programa, que patrocina o que simplement acull. Així ha estat durant la darrera legislatura, però no només perquè aquesta és una tradició que, per bé o per mal, ve de lluny, com si fos un sobreentès del qual es fa difícil sortir.
Potser parlam massa vegades de promoció de la cultura i no tantes de fer cultura. Podem pensar que la fan els creatius, entenent com a tal artistes, escriptors, actors, dramaturgs, cuiners, escenògrafs, historiadors i un llarg etcètera que sens dubte queda incomplet si no hi afegim tota una xarxa d'indústries culturals, petitíssimes indústries que a vegades no passen de ser un autònom o una empresa amb dos o tres treballadors a tot estirar.
I és cert que tota aquesta xarxa fa la cultura d'un país, però una altra vegada hem de convenir que no només. La feim entre tots. I com més gent col·labori a fer-la, com més gent la tingui inserida en les seves vides, des de l'escola a la feina o al dia a dia, menys accions de promoció de la cultura faran falta. Perquè aquesta, com tantes altres, és una roda que es va fent grossa només que posi el motor en marxa.
Ara, en el moment de començar un cicle polític nou, en uns temps que la participació ciutadana sembla que ha deixat de ser un terme a fer servir en les campanyes per esdevenir una demanda, una necessitat, seria bo que les diverses institucions públiques fessin un pacte per contribuir entre tots a fer de la cultura el bé transversal que ha de ser. Seria bo que des de Turisme fins a Territori, des d'Indústria fins a Benestar Social, des del Govern fins als consells i a tots i cadascun dels ajuntaments aprofitassin el cabal dels nostres creatius i dels sectors que abasta la cultura. Ens promouríem, com qui diu, sense necessitat d'accions específiques de promoció. Hi sortiríem tots guanyant.
