Bàrbara Mesquida: "Amb les vinyes volem millorar la terra, no explotar-la"

"Vaig trobar un vaixell a la deriva i vaig intentar dur-lo a bon port". Bàrbara Mesquida Mora tenia 24 anys quan, amb el seu germà Jaume, va agafar el timó de l'empresa familiar, el celler Jaume Mesquida, al poble de Porreres. De llavors ençà, ha fet deu veremes, les dues darreres en un petit celler que du els seus cognoms i que, segons ella confessa, "recull tota la il·lusió i l'esperit de joventut" que el seu germà i ella havien posat en Jaume Mesquida. I afegeix: "A més dels coneixements d'una tradició familiar que he volgut que quedàs impresa en cada ampolla de Mesquida Mora". Bàrbara Mesquida encara no ha fet els 34 anys.

Què li demana a un vi?

A un vi sempre li deman que sigui sincer, honest amb qui el fa. Li deman que tengui una història darrere i que la pugui contar. Si pos com a exemple alguns dels nous vins de Mesquida Mora, dos dels nostres negres, vull que Trispol sigui un vi que parli de la terra, més mineral i més estructurat, i, en canvi, de Sòtil esper que sigui lleuger, fi, celestial. Això ho ha de percebre el consumidor. I el que és més important de tot: li ha d'agradar.

L'any 2007, encara amb els vins Jaume Mesquida, prenen la decisió de fer vins amb raïm biodinàmic. Avui vostè segueix aquest procés amb Mesquida Mora. Quins canvis van haver de fer respecte del cultiu tradicional?

El meu germà i jo, ja el 2004, descobrírem Steiner i començàrem a investigar com podíem aplicar les seves teories sobre l'agricultura biodinàmica a les nostres vinyes. Per aquell temps encara era un tema gairebé tabú, molt confús, però nosaltres ja vèiem que no podíem seguir treballant la terra de la manera tradicional, l'estàvem explotant. Així, el 2007 vàrem fer un canvi radical en la manera de cultivar. Això vol dir, entre moltes altres qüestions, fer una agricultura molt poc intervencionista i molt enraonada (no fer el que fa el veïnat, una pràctica molt freqüent al camp), interpretar les pròpies terres, evitar al màxim l'ús del tractor perquè la terra no es compacti, mantenir les cobertes vegetals, fer servir preparats com el 500 o el 501 i fer el manteniment de les vinyes a mà.

¿Han notat els canvis en aquests cinc anys?

Hem vist una transformació meravellosa que, per ventura, es fa difícil de descriure. En tot cas, puc dir que la resposta de la terra va ser molt ràpida. S'ha de pensar que la terra és molt agraïda. Està molt necessitada d'afecte i per això et respon molt bé. Pel que fa al raïm, amb els nous processos hem comprovat que en produïm menys quilos, però tenim unes vinyes més vigoroses i els raïms maduren millor. Vull dir que les plantes produeixen el que poden. Si una planta està equilibrada té més salut. No es tracta de curar les malalties de les plantes, sinó de partir d'una base saludable, i això vol dir raïms més sans. Una altra cosa és com ho hem percebut personalment.

Com explicaria l'experiència des del punt de vista personal?

Se'ns va obrir un nou horitzó que canvià la nostra relació amb la terra, amb la natura. Personalment, he après a entendre les terres pròpies per ajudar-les. He après a acompanyar les plantes i el seu creixement. I, sobretot, he après una cosa que es converteix en un principi: amb les vinyes volem millorar la terra, no explotar-la fins que acabi desertitzada.Vull que la meva filla trobi aquestes terres millor que com les vaig trobar jo. He guanyat en consciència, la tenc molt més desperta.

¿Amb aquests mètodes quins vins poden fer?

Si el raïm és més sa i més saludable, els vins també ho seran. A més, seran vins que transmetran una energia vital més gran. En tot cas, en cada verema m'he de demanar quin vi puc fer. Ja se sap que una cosa és la verema que somnies tot l'any i l'altra és la que acabes tenint.

¿Vol dir que ho ha de decidir cada temporada?

Fer vi és un exercici de cintura, de paciència, un exercici vital que has d'anar adaptant a les circumstàncies. Les deu veremes que duc a sobre m'han fet entendre que les coses necessiten el seu temps. El vi i la vinya em fan constatar que les coses no són com vols, i has de tenir elasticitat per adaptar-t'hi.

Vostè ha passat d'un celler de 200.000 botelles a posar en marxa Mesquida Mora que, de moment, en produirà unes 40.000 a l'any. Com ho viu?

Com un somni. De fet, des que, de molt jove, vaig decidir recollir la tradició familiar i ser vinatera, el meu somni era tenir un celler petit, on ho pogués tocar tot, viure-ho tot. Volia un celler i unes vinyes accessibles a una persona. Avui, amb unes 20 hectàrees de vinyes em trob molt a gust perquè puc veure-ho cada dia. No m'interessa un gran projecte, sinó un projecte sincer.

No és fàcil en una illa on fer vi és més car. Una actitud romàntica?

Romàntica? Potser sí, i més si pensa que quan un té dues hectàrees a Mallorca, pot decidir entre fer un xalet i llogar-lo o dedicar-se a sobreviure de l'agricultura. Produir vi en una illa és molt més car, com produir-hi qualsevol altra cosa. Tothom parla del cost de la insularitat, però ningú ho arregla.