RECONEIXEMENT

Broto: “No vull contribuir al pessimisme actual”

L’artista aragonès ha rebut el XVII Premi Xam

“D’un temps ençà, hi ha més llibertat a les meves obres. El color hi té tot el protagonisme. El color no és per mi un element més de la pintura, no és quelcom complementari, i molt manco no és un aspecte decoratiu. El color, per mi, és estructural, conforma l’estructura de l’obra”. Amb aquestes paraules definia José Manuel Broto (Saragossa, 1949) la pintura que ha estat realitzant en les darreres dècades. Així ho explicava tot just donar-se a conèixer, aquest dimecres, que el pintor aragonès resident a Mallorca ha estat guardonat amb el XVII Premi Xam d’arts plàstiques, que atorga el Rotary Club Palma Ramon Llull, un reconeixement que, des de fa desset anys, posa en valor el conjunt de la trajectòria d’artistes nascuts o residents a les Balears.

Com un dels grans exponents del corrent anomenat Pintura-pintura, de José Manuel Broto es destaca, amb el guardó, la coherència de més de quaranta anys dedicats exclusivament al llenguatge de l’abstracció i les aportacions singulars que hi ha fet, especialment en la seva progressiva i decidida eliminació de la matèria i altres elements condicionants en l’exercici de la pintura per donar rellevància absoluta a l’expressió cromàtica. “Per mi, el pensament se succeeix en color. També en color són els somnis i els miratges. La meva obra és lliure de referències figuratives, no hi vull res formalment recognoscible. Sempre he considerat important que la pintura bulli i emocioni. Les emocions també són traduïbles en colors. Els meus quadres són el reflex d’aquestes emocions, una manera d’allunyar-me i allunyar l’espectador dels desastres i misèries que tenim al voltant. Hi ha una voluntat que es fa expressa: no vull contribuir al pessimisme actual”, confessa l’artista.

Des dels inicis

Reconeix Broto que, amb el pas dels anys, la seva pintura ha tornat “més lírica, més atenta a la poètica del llenguatge”, de cada vegada menys contaminada, d’aquí la llibertat que reivindica i que s’esforça a treballar des de fa més de quatre dècades. De fet, poc temps després de començar a pintar, tot just acabar una breu formació a l’Escola d’Arts i Oficis de Saragossa, abandonà les pintures neofiguratives que havia fet fins aleshores per explorar els camins del constructivisme i, tot seguit, de l’informalisme.

“Entre els meus referents de les primeres èpoques hi havia l’admiració per l’expressionisme abstracte americà i també, i sobretot, els postulats del col·lectiu francès Suport-Surface”, recorda l’artista. Quan, a principi dels anys 70, Broto es traslladà a Barcelona, els plantejaments intel·lectuals dels Suport-Surface estigueren molt presents en el grup Trama, del qual el pintor aragonès fou un dels fundadors. “Llavors, es deia que el pintor pinta i calla. Nosaltres defensàvem que el pintor no calla, que el pintor parla. I vàrem prendre la decisió d’explicar-nos i d’explicar el nostre posicionament”, relata Broto. De llavors ençà, Barcelona, París i, posteriorment, Mallorca, on viu i treballa permanentment des de fa sis anys, han estat els escenaris vitals de la seva trajectòria pictòrica, en una evolució que ha multiplicat la intensitat cromàtica amb el pas dels anys.

José Manuel Broto, ara Premi Xam d’arts plàstiques, va rebre el 2017 el Premi Nacional d’Arts Gràfiques, que el durà a fer una exposició de la seva obra gràfica a la Calcografia Nacional de Madrid. Des del 1995, Broto té el Premi Nacional de Belles Arts que atorga el Ministeri de Cultura.

Etiquetes