Dues notícies d'aquest dilluns: La batlessa de Madrid, Manuela Carmena, ha deixat 1.800 vips sense la cadira que els era concedida cada any des del temps del batle Gallardón per veure asseguts i en el privilegiat lloc de la plaça Cibeles la cavalcada dels Reis. En el lloc dels habituals de la premsa rosa, nobleses de tota mena i familiars dels polítics, enguany s'hi asseuran persones amb discapacitat. He de reconèixer la meva desinformació, perquè no em podia ni imaginar que un ajuntament, el de Madrid o el que sigui, posàs a disposició dels rics i famosos (fins a 1.800) una tribuna per contemplar un esdeveniment tan popular com és la passejada de ses majestats d'Orient, els patges i tota la comitiva. Un esdeveniment pel qual, recordem-ho, hi sol haver bufetades i llargues esperes per poder agafar un lloc a la primera o segona filera. Que aquest espai que disposa l'Ajuntament de Madrid sigui a partir d'ara per a les persones amb dificultats de mobilitat és una mesura de seny i de dignitat, de les quals antecessors de Carmena n'estaven mancats.

D'altra banda, avui el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha donat a conèixer com s'asseuran els imputats i imputades del cas Nóos, tots ells més o manco vips també, dins la mateixa sala que va veure el judici del clan de la Paca. Hem sabut que la germana del rei tindrà un lloc en un cantó de la darrera filera, que és on a qualsevol li agradaria seure si se li donàs l'indesitjable cas. Tot i que la decisió del TSJIB sembla que respon a criteris d'ordre en les declaracions, la infanta Cristina sap millor que cap altre dels encausats la importància que té que et toqui un lloc o un altre quan es distribueixen els seients. Els matrimonis, separats, com toca, però ella no presidirà una taula com ha fet tantes vegades al llarg de la seva vida en qualsevol dinar o sopar protocol·lari. En aquest cas ho agrairà i esperarà des del racó que es decideixin si li apliquen la doctrina Botín o si continua asseguda a la banqueta amb totes les càmeres apuntant cap a ella.