TENIR UN BON SENTIT de la mesura és cosa de seny. Per això, cada vegada que sent parlar de macroprojectes en un territori petit, com és el de cadascuna de les nostres illes, pens que alguna cosa no quadra, que algú s’equivoca, que equivocam el model de societat. En aquests moments, al municipi de Palma, en poquíssims quilòmetres, tres o quatre a tot estirar, es preveu fer dos immensos centres comercials. Deixant de banda que les Fontanelles és un terreny a conservar (i també a recuperar de la malmenada que s’ha enduit en la darrera dècada), el fet de tenir dos colossals projectes comercials a tan poca distància és un gran despropòsit. Mallorca, com les altres illes, el que necessiten són microintervencions, i no només perquè som un microterritori, sinó també perquè és necessària la millora com a societat. Les petites intervencions en el nostre teixit comercial vol dir millorar els carrers per al passeig, afavorir la singularitat i la diversitat dels comerços en comptes de multiplicar els espais per a unes franquícies que ens igualen a la part del món més anodí, vol dir apostar pel trànsit a peu i no promoure més el rodat, fomentar la vida de barri i dur vida als barris de cada nucli poblacional, i vol dir també que el control de l’economia sigui més nostre que no dels que omplen les saques a palades, saques llunyanes que gairebé no sabem on es troben. Entre els macroprojectes i les microintervencions s’estableix una diferència abismal en el tipus de societat que es promou. Tanmateix, els grans centres comercials només fomenten el consum pur i dur. No hi ha res més a fer, ni res a descobrir que no sigui alguna cosa per comprar. Tenim un territori i una societat molt més rica i diversa que això. Posem-hi seny i mesura. Ens estimarem més i ens farem estimar.
