Escric contenta. Aquest divendres el món s’ha fet ressò que el premi Mies van der Rohe d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea s’ha concedit a l’edifici de la Filharmònica de Szczecin, a Polònia, obra dels arquitectes Alberto Veiga i Fabrizio Barozzi. Aquest immens edifici blanquíssim (el trobareu fotografiat a la secció de Cultura), d’arquitectura expressiva que ha estat concebuda des de la contemporaneïtat sense per això deixar de fer més d’una aclucada d’ulls a la tradició del propi entorn, ha estat ajudat a construir des de Campos.
Escric contenta no només perquè la fàbrica Huguet de Campos és fruit de l’esforç i la il·lusió d’un bon amic i company de l’ARA, Biel Huguet; perquè també ho va ser de son pare, el poeta que recollia les paraules de la mateixa terra que trepitjava i conrava, l’enyorat Damià Huguet, i perquè també ho fou del seu padrí, que és qui va començar la tasca. Estic molt satisfeta no només per tot això, sinó sobretot perquè he de reconèixer (i avui és bon dia per fer-ho) que sent una admiració especial per tots aquells que treballen per fer que els nostres productes de sempre tinguin continuïtat i competitivitat. Les rajoles hidràuliques de ca les nostres padrines, el mobiliari de cuina o les peces de bany de pols de marbre s’han anat transformant a Campos en mans d’alguns dels arquitectes i dissenyadors de referència: de Herzog i De Meuron a Alberto Lievore, de Carme Pinós a Sybilla, o els ara premiats amb el Mies van der Rohe, Barozzi/Veiga. El d’Huguet és l’exemple que avui, per garantir el futur de les nostres tradicions, només es pot fer amb investigació, amb innovació i amb vocació internacional. Ho celebram cada vegada que s’aconsegueix.
