ÉS EL CAP DE LLISTA del PP a les eleccions europees i es deu trobar bé, així, posicionat en un lloc de superioritat. Miguel Arias Cañete és d’aquests personatges primaris als quals el pensament sempre els surt per la boca. Tan grossa la pensen com grossa la diuen. Posats a exercir de polítics, generalment es fan molt populars (Berlusconi, sense anar més enfora), aconsegueixen milions de vots i en les valoracions solen ocupar també posicions capdavanteres. Rajoy va dir que si triava Cañete per presidir la llista del seu partit a les europees era perquè és el millor. Idò aquí el té, tan incapaç de mantenir un debat cara a cara que ha de justificar les seves mancances dient que no es pot fer servir la “superioritat intel·lectual” davant “una dona indefensa”. És més, diu que va fer-ho així per no semblar masclista. Realment s’ha de ser masclista i primari per pensar i dir una cosa com aquesta. Ara bé, es veu que les declaracions de Miguel Arias Cañete no han tingut més efecte que un rebuig unànime dels qui tanmateix no l’anaven a votar. A qualsevol país amb un mínim de dignitat, s’hagués pres una decisió exemplaritzant i Cañete ja hauria sortit del plató on va fer les declaracions amb una destitució de les llistes. I, si no, amb una retirada clamorosa de vots. Si Cañete pensa que cada vegada que es trobi amb una dona haurà de baixar el seu nivell intel·lectual, el paper que pot fer a Europa, davant Angela Merkel i tantes altres dones, serà vergonyós. Tanmateix, no n’esperam més.
