AHIR TOTHOM QUE ho va voler hi va dir la seva. No hi havia gaire marge per a l'error quan pronosticàvem que el carrer aprofitaria la infanta per manifestar-se. I el carrer no està content: es reivindica la república, es demana auxili per a l'educació, es protesta per la fòbia del govern rus contra els gais, s'insulta la Coca-Cola per ser-ho tot menys l'alegria de la vida, es ridiculitza Rajoy, s'exigeix igualtat davant la justícia, es dediquen xiulades a l'equip d'advocats de la infanta... No sé ara quina reacció es va tenir a la sortida del fiscal Horrach, que el que és demanar ahir va demanar poc, en la línia que ha mantingut en defensa de la filla del rei. Ara bé, si una cosa va quedar clara és que la gent amb qui està contenta és amb el jutge José Castro, a qui se'l victorejà per "valent" quan pujà la rampa moto en marxa i casc posat. Així, el carrer considera com un heroi de guerra qui ha assegut al lloc dels imputats un membre de la Casa Reial espanyola, intocable fins fa no-res, no ho oblidem. El martiri al qual va fer referència la Zarzuela respecte del cas Nóos qui segur que l'ha passat és el jutge instructor, perquè ningú en aquest país no pot creure que hagi treballat còmode en aquest procés, sense interferències, sense pressions... Castro ha estat tot sol, com ell havia previst. Estava a punt de jubilar-se quan degué pensar que o es quedava per al cas Urdangarin o la carpetada estava cantada. I endavant, amb passes fermes, tot i l'adversitat. Castro ha estat i continuarà estant tot sol fins que acabi la instrucció. Però s'ha guanyat el respecte i l'admiració de la gent. I és que tothom sap que aquí, i sobretot des d'una institució, l'actuació d'un membre de la reialesa no es qüestiona. O no es qüestionava.
