El Consell renuncia a 1,3 milions per reformar Can Weyler

PalmaHan passat gairebé vuit anys des que, el 7 de juliol de 2010, el Consell de Mallorca, aleshores presidit per Francina Armengol, va adquirir Can Weyler, el casal gòtic del carrer de la Pau de Palma, catalogat Bé d’Interès Cultural (BIC) des del 1993. Es va comprar al Bisbat per poc més d’1,5 milions d’euros, que eren la meitat d’una partida de 3,1 milions provinent de l’Instituto Español de Turismo (Turespaña), uns fons estatutaris finalistes per a l’adquisició i la rehabilitació de Can Weyler amb l’objectiu inicial que esdevingués centre d’interpretació dels recursos turístics de Mallorca.

Ja des dels primers informes encarregats, els tècnics advertien de les greus patologies que afectaven l’edifici i instaven el Consell que “limiti l’accés a l’edifici i que procedeixi a la retirada del mobiliari existent per deixar l’immoble sense cap sobrecàrrega”, a més de recomanar la urgent consolidació de l’edifici.

Amb més d’1,5 milions, el Consell de Mallorca, com a propietari de Can Weyler, havia de fer les obres de rehabilitació i adequació del casal gòtic als usos prevists. I ho havia de fer, segons imposen els fons estatutaris, en els terminis establerts pel conveni, uns terminis que, després de dues sol·licituds de pròrroga demanades en el mandat de Maria Salom, expiren a finals d’aquest 2018.

Inacció i renúncia

En la darrera Comissió de Patrimoni, el conseller insular d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, com a responsable de Turisme a Mallorca i, per tant, responsable directe de Can Weyler, va expressar la incapacitat de dur a terme i concloure les obres en els terminis que s’imposen. Així, el Consell renuncia a 1,3 milions d’euros, que és la quantitat que restava del total de 3,1 milions cedits per Turespaña, després de l’adquisició de l’immoble i del pagament de diversos estudis i petites intervencions d’urgència.

Cosme Bonet ha declarat a l’'ARA Balears' que “informar el Govern que no s’arriba al termini que ens dona l’Instituto Español de Turismo i que, atès que no hi ha possibilitat de noves pròrrogues, hem de renunciar als 1,3 milions dels fons estatutaris, no vol dir que no tinguem la voluntat de fer la reforma. Can Weyler es rehabilitarà amb fons propis del Consell de Mallorca per esdevenir un centre d’interpretació del centre històric de Palma”.

Segons el conseller, després de quatre anys de mandat de Maria Salom, durant els quals “no es va fer cap actuació a Can Weyler, el mes d’octubre del 2015 en vàrem reprendre les obres de consolidació, se’n va cosir la façana com a mesura més urgent. Aquestes obres acabaren el maig del 2016. De llavors ençà, estam en espera de l’estudi de Patrimoni. En tot cas, no negaré que en aquests tres anys no hem tingut la capacitat d’agilitar el procés que ha de concloure en la rehabilitació, però no renunciam a l’obra. Vàrem haver de prioritzar les obres d’emergència i després esperar que es fessin els treballs arqueològics”.

S’ha de recordar que, el desembre de 2010, el Departament de Turisme, que dirigia la socialista Bel Oliver, tota vegada adquirit Can Weyler, va encarregar un estudi històric artístic de l’immoble a l’historiador Marià Carbonell i al geòleg Antonio Ruiz, un estudi també del subsol fet amb georadar que va concloure que el casal s’aixeca sobre les restes dels banys àrabs anomenats de Renovard de Malbosc, que apareixen identificats al 'Llibre del Repartiment'.

ARCA, indignada

El president d’ARCA, Pere Ollers, va declarar ahir a l’'ARA Balears' que desconeixien que el Consell renunciàs als fons estatutaris per a la reforma de Can Weyler. Mostrà la indignació de l’entitat que, durant molts anys, va tenir a Can Weyler la seva seu i va facilitar-ne la compra al Bisbat per part de l’Administració insular. “És un desastre sense pal·liatius”, exclamà Ollers. “Han passat dues legislatures per damunt Can Weyler i pràcticament no han fet res. És una qüestió d’urgència, però no hi ha cap voluntat de fer-hi res. És tristíssim veure com s’omplen la boca amb el patrimoni i després no fan res per recuperar un dels testimonis del gòtic civil més rellevants que hi ha a Ciutat, tenint en compte la possibilitat de trobar-hi els banys d’en Renovard. Podrien intervenir-hi demà mateix, però no ho fan”.