Ara que, si no hi ha res de nou, a partir del mes de juliol, les persones amb residència a les Illes Balears podrem viatjar amb un 75% de descompte sobre el preu dels bitllets (per pura 'xiripa' i gràcies als canaris, com informava Jaume Ribas), convindria aprofitar per reivindicar un seguit de drets que, en aquest àmbit, ens corresponen pels condicionants geogràfics i que han estat sempre ignorats i vulnerats.
Hauríem de ser els illencs els qui començàssim una croada contra l’'overbooking', aquesta pràctica consentida a les companyies d’aviació per la legislació de la Unió Europea, del tot abusiva i sense equiparació en altres pràctiques comercials. Tu pots vendre la casa que tens, però no la pots vendre dues vegades, l’ocupi o no l’ocupi qui primer te l’ha pagada. I així és en qualsevol transacció de compra/venda. Mai no he entès que a les companyies aèries se’ls permeti vendre més butaques que les que tenen (altra cosa és que, tota vegada no s’hi ha presentat a temps qui ha pagat pel bitllet, la pugui ocupar una altra persona que estigui en llista d’espera).
Si bé els illencs no som per res els únics damnificats per aquesta pràctica, el fet de no tenir alternativa de transport fa que el greuge sigui més gran. Sense anar més enfora, Air Nostrum (Iberia) té el costum de fer 'overbooking' en els vols entre les nostres illes. Ho fa sempre que en té ocasió i ho fa a l’engròs i sense miraments. Fa un parell de setmanes, tres vols seguits d’Air Nostrum en un mateix horabaixa, entre Eivissa i Mallorca, tenien 'overbooking' d’una vintena de persones. Estava previst, perquè el dia anterior ja no es podia fer el 'check-in online'. M’hi vaig trobar i, una senyora que fa el trajecte amb freqüència, m’explicava que això s’ha convertit en una petita tortura per a ella. La UE hauria de tenir en compte la singularitat de qui no pot agafar el cotxe, el tren o un autobús per fer un trajecte que seria d’una o dues hores, a tot estirar. L’'overbooking' en una illa és tan abusiu com a qualsevol altre indret, però pesa el doble.
Al marge d’això, la nostra condició d’illencs obligats a volar o a anar amb vaixell si hem de sortir del territori on residim hauria d’obligar a facilitar-nos les coses, en comptes de complicar-nos-les cada vegada més. En els darrers anys i amb tendència creixent, hem vist com la hipercomercialització que fa AENA dels aeroports, especialment el de Palma, va del tot en contra dels nostres drets i no té cap consideració ni una a l’hora de poder accedir a l’aeroport per anar a cercar o a deixar algú, o per deixar-hi el nostre vehicle quan hem de volar. També aquest és un abús cap a la ciutadania de les Illes, que ha provocat un sistema de privatitzacions salvatge al qual no se li imposa l’obligatorietat de respectar els drets d’una societat que, com la nostra, té necessitats especials.
Que no es pensi el govern espanyol que ens regala res si el mes de juliol aconseguim poder viatjar amb el 75% de descompte sense que hi hagi pujada de preus per compensar, que això també ha passat en altres ocasions. Ens queda que ens reconeguin la singularitat de la insularitat,
