OPINIÓ
Opinió 11/06/2018

Coses per no dir

i
Cristina Ros
2 min

Coses per no dir són coses per no pensar. Copii d’aquest dilluns mateix les declaracions del president d’Habtur, la patronal de l’habitatge turístic, qui ha lligat la regulació del lloguer vacacional a un increment de l’economia submergida en aquest sector, cosa que ell deu veure com a conseqüència lògica, atès que diu que, per aquest fet, “els propietaris es veuen obligats a deixar unes plataformes que ja estaven controlades per Hisenda en mans d'altres sistemes de comercialització, com el boca-orella o altres anuncis”. Vull remarcar aquest “es veuen obligats”, que ens dona a entendre que si la normativa no afavoreix els teus interessos particulars el que fa és obligar-te a infringir-la. És més, gairebé ens hem de compadir de les persones que es boten una regulació perquè, pobres, ho fan obligades.

Fa unes setmanes, i encara no he aconseguit treure-m’ho del cap, des de l’Associació de Veïns del barri Nou Llevant també en deien una de grossa. Estan encantats que la zona tengui prevista una reconversió que probablement farà pujar el preu dels seus habitatges; ara bé, el que no els agrada gens ni mica és que al Nou Llevant s’hi vulguin fer pisos de protecció oficial, perquè no volen “gent que tengui problemes per arribar a final de mes i que no pugui pagar les factures”. Tampoc els va gaire bé que l’Ajuntament de Palma pensi en el seu barri per reubicar algunes de les famílies desallotjades de Son Banya. Això sí, diuen que no és una qüestió de prejudicis. Farien bé d’explicar-nos què és.

També fa setmanes que una tertuliana que passa per un referent del progressisme i que participava en una taula per a la igualtat de gènere deia que, si no anava bé la parella, volia que els seus fills estiguessin amb ella, que sempre hi estarien millor que amb el pare. Aquesta també és “bona” com a manera de defensar la igualtat.

Podríem posar un bon grapat d’exemples de maneres de pensar, de dir i de fer que estan enquistades en una societat, no només la nostra, i que a hores d’ara haurien d’estar erradicades, si el que pretenem és poder conviure en una cosa que s’aproximi a la civilització. Si no som capaços de pensar abans de dir, potser ens haurem de repensar a nosaltres mateixos.

stats