Avui, posem un dia qualsevol, has estat quasi una hora i mitja per anar de Llucmajor a Palma. Per ser precisa, has de dir que una hora i vint l’has invertida per fer el trajecte entre l’aeroport i Ciutat, poc més de 10 quilòmetres, abans cap problema. Per tornar a cases pots estar una hora més, potser més d’una hora, per ventura manco, darrerament s’ha fet imprevisible. Som al mes de novembre.
En el cotxe estant, penses que anar a veure els pares fa només un parell d’anys era cosa de vint minuts d’anada i vint de tornada. Ara poden ser dues hores o més només de carretera, al novembre; a l’estiu ni en parlem. Et demanes si s’afebleixen els vincles o, si més no, fins a quin punt les relacions canvien: aquell necessari anar a tocar mare (i pare) que abans feies amb alegria ara saps que es pot convertir en angoixa. Surts amb neguit només de pensar-ho i hi arribes emprenyada.
El mateix t’ha passat amb els amics. Les ganes de compartir una estona s’han esvaït per la mandra de passar el camí -la mandra o no disposar de tant de temps com el que et demana la carretera. I no només penses en l’esbarjo, l’altre dia una amiga que agafa sovint l’avió per motiu de feina, et deia que entre agost i setembre va perdre fins a tres vols. Altre temps li hauries dit que no sortia a temps, ara ja no li dius res perquè saps que no és per mor d’ella.
El cotxe gairebé no avança. Penses en el que deien aquest dissabte a l’ARA Balears molts dels membres dels col·lectius de protecció del territori. Tothom coincideix: perdem qualitat de vida. Sí, que una carretera condicioni negativament les teves relacions familiars, d’amistat i laborals és una cosa que teníem com a pròpia dels qui viuen als afores de Barcelona o de Madrid. Sovint t’havien dit que aquí viviu molt bé, que no heu de passar hores dins el cotxe per fer qualsevol cosa. La dada que donava el nostre diari també aquest dissabte et retrona al cap: 27.000 vehicles més diaris fan el mateix tram que tu. 27.000!
Esperaves que aquests anys, govern d’esquerres, a la gent del Llevant i Migjorn de Mallorca, us començarien a posar solucions de transport públic, però del que no embossa les carreteres. Aturada com estàs i pensant que se te n’anirà mig dia entre anar i tornar, vols ser com la gent d’Inca, que pot deixar aquest cotxe que a tu se t’ha convertit en una tortura i agafar el tren. Que va ple, que és un èxit. Però no, a la gent del Migjorn li comencen un altre tram d’autopista, que t’és igual si li diuen desdoblament, que no ho entens, perquè tu, que fas amb una certa freqüència el trajecte de Llucmajor a Campos, no hi has trobat gairebé cap problema en aquesta carretera. Amb la nova autopista estimularan l’ús del cotxe, i l’embós d’aquí no res començarà a Llucmajor mateix.
Has aconseguit arribar a Ciutat, empipada i decebuda. Tampoc no saps on deixar el cotxe. Si la inversió que fan a l’autopista l’haguessin feta per engegar un projecte de tren, veuries una certa llum al final de l’embós. Has arribat a Ciutat. El primer que fas és entrar a la web www.autopistamai.org i signar el manifest contra l’autopista. No és un tram més d’autopista, és un model darrere del qual se’n va una part de la vida. Dins un cotxe.
