Els informatius i especialistes en la matèria no s'aturen aquests dies de fer recomanacions perquè tothom es protegeixi de la calor. Ens diuen que evitem sortir de casa o de l’oficina en les hores de sol, que hem de beure aigua més que a voler, que ens podem deshidratar, que no facem feines feixugues que això multiplica el risc, que ens prenguem ara i suara dutxes d’aigua freda, que ens fiquem a una font pública si fa falta, que ens posem capell i ulleres de sol, que limitem les activitats a l’aire lliure si no són de matinada o de nit, que cerquem l’ombra per descansar amb freqüència i, entre molts altres consells, que si feim qualque exercici que ens accelera el ritme cardíac i ens dificulta la respiració, ens aturem de cop i cerquem un metge. Qui no hagi sentit o llegit algun d’aquests consells en aquestes jornades que fregam o superam els 40 graus, però també qualsevol dia de qualsevol estiu, és perquè no és d’aquest món.
Són les sis de l’horabaixa quan escric aquest article. Fa una calorada. No em vull imaginar calçant-me les esportives, posant-me els 'leggings' i la camiseta aferradissa i començant a córrer quilòmetres entre una multitud que brolla calor. Ahir, diumenge, amb temperatures similars a les d’avui, hi va haver una cursa just a les 18 h. De fet, aquest diumenge a les Illes n'hi va haver cinc, de curses, a distintes hores i en distintes modalitats, la majoria patrocinades o organitzades per ajuntaments. Dissabte n’hi va haver almanco tres i divendres, dues. Els calendaris on-line que difonen aquests esdeveniments de bogeria col·lectiva –hi insistesc, amb el vistiplau o l’impuls dels governs municipals– en tenen registrades entre les quatre illes una, dues, tres o cinc, de milles, maratons, mitges maratons, triatlons i no sé quantes modalitats més, la majoria dels dies dels mesos de juliol i agost, i des de les 9 del matí fins al capvespre de tard. També a migdia, i olé.
Gastam en campanyes de prevenció de la calor. Gastam en tractaments pels efectes de la calor. Hi ha ingressats en aquestes competicions i qualcú que se’n va a córrer i no torna. I els ajuntaments no hi diuen que no, sinó que hi posen mitjans, en fan publicitat i fins i tot les inclouen entre les iniciatives de les festes majors del poble. Hi ha qualcú que hagi pensat prohibir les curses quan els termòmetres marquen més de 35 graus? Salut en diu res, d’això?
I és que qui vulgui posar individualment la seva vida en risc i anar-se’n a córrer milles amb aquesta calorada va seu. Però que des de les administracions públiques, alhora que es difonen missatges de sensatesa, s’animi la gent a posar el seu cos al límit sota la canícula no només és contradictori, sinó d’una irresponsabilitat flagrant, com només poden ser les coses que sorgeixen de l’estupidesa humana.
