Deures per a l'estiu

ORQUESTRA SIMFÒNICA. A l'escola ens deien que, qui no havia fet els deures durant el curs no tenia dret a gaudir de les vacances. Contreies un deute estival amb el professor i amb els pares que t'obligaven a pencar els dos mesos i mig de més calor per poder pagar-lo el setembre. Al moment d'escriure aquest article, escolt per la ràdio José Ramón Bauzá expressar fins a quin punt n'està, de satisfet, perquè l'Executiu fa el que ha de fer i ha fet fins ara el que havia de fer (seguint "l'expressió" per la qual se'l coneix). "A tu t'haurien de refrescar la memòria", ens deien a l'escola quan la percepció de la teva realitat com a alumne estava un poc distorsionada respecte de la del teu mestre. Els músics de l'Orquestra Simfònica recorden, setmana sí i setmana també, que no han fet els deures i no han pagat els deutes ni el Govern, ni el Consell de Mallorca i tampoc no ho ha fet l'Ajuntament de Palma. No ho poden dir ni més alt, ni més clar. Cada concert que organitzen és vist pel públic com una estirada d'orelles als que dirigeixen les tres institucions. Ells no ho deuen notar massa, perquè encara diuen i repeteixen que la seva voluntat és mantenir la Simfònica i el seu prestigi. Així??? Mentrestant, he pogut saber que, al marge de la plataforma ciutadana, hi ha persones, gairebé cap de mallorquina, que s'estan organitzant per poder ajudar la Simfònica a sortir d'aquest pou. Es volen donar sortides als de l'Orquestra, oferir-los camins per mantenir i difondre el seu treball, però en cap cas fer els deures ni pagar els deutes que corresponen a les administracions. De moment, per a l'estirada més forta, tots podem anar dissabte, 13 de juliol, a les 12 h, al concert del passeig del Born.

FUNDACIÓ TONI CATANY. També afirmen, en aquest cas els responsables del Govern i del Consell de Mallorca, que hi ha voluntat de dur endavant la constitució de la Fundació Toni Catany Centre Internacional de Fotografia. La voluntat queda en no-res si no es posa en pràctica. Pot ser que després de l'estiu el Govern hagi de tornar els 4 milions que va rebre per fer la Fundació del fotògraf a Llucmajor. O potser li concedeixin un ajornament. Entretant, Toni Catany ja els ha dit que se n'ha cansat, que si no hi ha més que voluntat no hi ha res a fer. Jo no entenc, ni poc, ni gens, que deixin perdre el llegat del fotògraf i l'ocasió de tenir un centre de referència a l'Illa. I no entenc que es reafirmin en la voluntat de fer-ho. Una sortida hauria pogut ser que Govern i Consell haguessin establert uns terminis possibles per anar fent les obres i posant en marxa el centre en còmodes partides econòmiques amb data fixada. Si no ho fan així és que, de voluntat, n'hi ha molt poca. Per a fer la costosa exposició de Tony Cragg a la Llonja, que també té aquest dissabte com a dia d'inauguració, el Govern n'ha fet tots els possibles. En aquest cas, no feia gens de falta, però voluntat n'hi havia i n'hi ha.

LADAT. Una de les empreses culturals que més rèdit ha donat a aquesta comunitat és sens dubte el LADAT, tot un aparador que, des del Parc Bit, aporta i exporta coneixements en el camp de l'animació per ordinador. En aquests moments reben zero suport econòmic, ni per part del Govern, ni per part de la UIB, a la qual representen i a la qual han de donar, a més, un percentatge del que cobren per les feines realitzades. És més, aquest Govern que diu que fa tan bé els deures té deutes amb el LADAT que no paga des de fa tres anys. Si s'han dirigit al Govern denunciant la situació i demanant que els arribi almenys part del deute contret, els responsables econòmics de l'Executiu ni contesten. Això sí, quan l'equip d'animació estigui a punt de guanyar un Goya, com ja ha succeït, tots s'apuntaran el triomf; almanco voldran un lloc a la foto.