Tal dia com avui, fa tot just un any, no teníem gens clar si la Diada de Mallorca tornaria a celebrar la nostra identitat cultural el 31 de desembre, o si se’n tornava al 12 de setembre o a qualsevol altra data que la'n deslligàs del tot. La reedició del pacte d’esquerres, per primera vegada en la història de l’illa, no només ha permès mantenir la commemoració de l’efemèride enguany, sinó que ha permès atorgar-li un marge, un cert marge, per a la seva consolidació al llarg dels que, si no hi ha res de nou, poden ser tres anys més com a mínim.
Una diria que el temps juga a favor de la Diada, la del 31, l'única que neix d’arrel, tot i saber que, el primer dia que el Consell de Mallorca tingui un govern de dretes -i són faves comptades que qualque dia el tindrà-, no s’estarà un ple per deixar-la oficialment desconvocada i transportada cap al setembre o cap allà on els roti. Des del 2017 en què es va instituir com a festa oficial el dia de la conquesta, el de la fundació d’un país, amb enguany només en són tres de la seva singladura. Però això és qualque cosa més que el qui dia passa any empeny. En el cas de la Diada, si tots empenyem aquests anys que tenim, de cada vegada en serà més difícil la usurpació.
Una festa de país no només requereix temps. Necessita que la societat en el seu conjunt la senti seva, trobi motius per celebrar-la i també se li donin motius per sentir i fer la festa. S’ha de reconèixer que les institucions públiques i entitats socials com l’Obra Cultural Balear fan grans esforços per eixamplar i allargar la Diada territorialment i des de la diversificació de la programació. És notable que la participació en la mobilització creix any rere any i que pren força la reivindicació dels drets per a la decisió del nostre futur. També el suport als presos polítics i exiliats troba el consens d’una part cada vegada més nombrosa de la població. És significatiu que ni la irrupció de l’extrema dreta a l’escena política hagi augmentat de manera gaire notable la contestació que s’organitza sempre al vespre de la Diada. És significatiu i esperançador. Tot i això, no s’ha de menystenir el fet que bona part de la societat que viu a Mallorca ni tan sols no sap que existeix la Diada, ni què s’hi celebra i, per tant, no pot tenir cap motiu per adherir-s’hi ni per deixar-s’hi d’adherir.
Ara que segurament hi haurà tres anys més de Diada de Mallorca com a mínim, convindria fer-ne una planificació perquè arribi al cor de tanta gent com sigui possible. Pensar millor els elements a reivindicar, les activitats a organitzar, la difusió que se n’ha de fer, les complicitats i els consensos que s’han de cercar. I valorar una vegada més si el 31 de desembre ha de ser festa oficial en el calendari mallorquí. Tot i la particularitat de la data, amb tothom preparant la Nit de Cap d’Any, es fa difícil que una societat, a no ser la part d’aquesta que té molt clara la seva identitat, senti la festa d’un dia que no ho és. Això sí, si arriba el dia que una multitud sent que la Diada és la seva festa, ja no hi haurà força política que la hi pugui usurpar. Si més no, el cor la continuarà celebrant.
Bona Diada i bon any.
