MAI NO M’HA AGRADAT generalitzar. Més aviat he de confessar que sempre he rebutjat (o ho he intentat) defugir aquelles converses que comencen amb un “els homes són...”, “les dones volen...”, “els mallorquins fan...”, i continuen posant tot un gènere, tota una professió o tot un poble dins el mateix sac. Avui, que és el Dia de la dona treballadora, entre l’ARA i l’ARA Balears hem fet un dossier que vol deixar testimoni d’aquesta diversitat en les experiències de les dones. I així i tot, les dades, obligades a treure conclusions, ens mostren que, més enllà dels camins particulars tan dispars, hi ha uns espais comuns, uns condicionants i unes situacions que van units al gènere femení. Estam, com diu el titular de la nostra portada (amb la simbòlica obra de Fina Miralles), a mig camí. Hem avançat, però els temes es repeteixen. La violència cap a la dona en les relacions de parella, la discriminació en qüestions laborals, els condicionants pel fet de ser mare, la desigualtat en l’assumpció de les tasques a la casa familiar, el sexisme pel que fa a una imatge estereotipada... És clar que no es pot generalitzar, però tampoc no sé si n’hi ha massa que puguin dir que no han passat per cap d’aquestes experiències. Ara bé, només pel fet que, avui, encara parlem d’aquests temes, que tot i els avenços, encara siguin els mateixos titulars de sempre, vol dir això que només estam a mig camí i que avançar sembla més difícil del que es podria imaginar. Fins i tot, en algunes qüestions i per aquí, anam com els crancs, perdent alguns dels drets ja adquirits. La Llei de l’avortament, sense anar més enfora ni més enllà, és la prova que encara no hi ha tot l’espai per a la llibertat i la igualtat.
