AVUI QUE ANUNCIAM que Menorca ha ampliat el catàleg dels possibles habitatges turístics, voldria recordar una trobada que vaig tenir fa mesos a Maó per si ens pot fer pensar en aquesta modalitat de negoci, que, si bé no és nova, a hores d’ara viu una implantació i un creixement sense precedents a Balears. Hi va haver discussió aquell horabaixa entre els menorquins, però podríem estendre la mateixa preocupació a la resta d’illes. He de confessar que som de les que per principi defens que qualsevol ha de tenir la possibilitat de viure millor. Tots tenim coneguts que, llogant les seves propietats a turistes més o menys ocasionals, han aconseguit uns ingressos extra i han pogut aguantar millor les despeses que generen les cases tot i que estiguin tancades. També en coneixem que, entrats en crisi, han trobat la necessària sortida de llogar durant la temporada l’única casa que tenen i se’n van a viure amb un familiar. Fins aquí res a dir-hi, i no serà una la que aixequi un dit per posar-se al costat de la contrarietat que manifesten certs hotelers perquè aquest negoci a l’abast de molts pot significar una amenaça per al negoci. Ara bé, la discussió menorquina va anar sobretot per un aspecte diferent. La proliferació dels habitatges turístics, sobretot dins els nuclis urbans i a les urbanitzacions, pot provocar una transformació socialque no s’ha de menystenir. Es perd el veïnatge de sempre, minven la cohesió social i l’estabilitat de la comunitat més propera, hi ha menys arrelament i també manco sentit de pertinença, i els “veïnats” passen a ser els grans desconeguts. Hi hauríem de pensar, encara que només sigui per no haver de lamentar les conseqüències d’aquí a uns anys.
