Intriga saber què passarà a Catalunya si el Ministeri d’Educació espanyol arriba a decidir posar l’opció del castellà com a llengua prioritària als fulls de sol·licitud d’escolarització. Si no fos perquè, si ho fes, el govern d’M. Rajoy ho executaria gràcies a la usurpació a la força de l’autonomia d’un poble que és l’aplicació de l’article 155, m’agradaria molt saber com els surt aquesta jugada per acabar amb una immersió lingüística que és el principal element d’integració de les persones en el país en el qual viuen i conviuen. Saber-se integrat és saber-se estimat.
Així ho varen entendre les famílies de les Balears quan el govern de José Ramón Bauzá, després de desenvolupar la campanya més ferotge que recordam contra el català a l’escola (i a la societat), va creure que posant la casella per a l’escolarització en castellà, assoliria els seus objectius d’acabar amb la immersió lingüística amb un suport massiu. Bauzá i el seu executiu es varen trobar que tot just entre un 10 i un 15% de les famílies de les Illes demanà escolaritzar els descendents en castellà. Més del 80% demanà l’ensenyament en català com a prioritari a les Illes. La mesura se li va girar en contra, no només pel rebuig que va rebre, sinó també per la impossibilitat d’aplicar-la per a grups d’alumnes tan i tan reduïts.
Això va ser així el 2012 en una societat, la de les Balears, que, no ens enganem, tenia i té un consens vers la llengua pròpia infinitament més feble que el que hi ha a Catalunya. Mentre escric aquestes línies (divendres al matí), dos sindicats de l’ensenyament de les Illes acaben de recordar també com li va anar aquí al govern de Bauzà la seva campanya contra l’escolarització en català. L’STEI ho ha fet vestit del verd de la marea, perquè no en quedi cap dubte, i el Sindicat Alternativa de Docents ha posat sobre la taula la irresponsabilitat de crear un problema allà on no n’hi ha. En aquest sentit s’ha pronunciat la consellera de Cultura, Fanny Tur, i la directora general de Política Lingüística ho ha fet posant l’accent en els grans beneficis socials de la immersió: “L’ensenyament en català garanteix a la població nouvinguda les mateixes oportunitats que a l’autòctona”, ha declarat Marta Fuxà.
Des del respecte i l’estimació
Tot això coincideix no només amb l’estudi per part del Ministeri d’Educació espanyol de la possibilitat d’imposar a Catalunya la que a les Illes es va dir “lliure elecció de llengua”, sinó amb la convocatòria a Palma de la manifestació en contra de la llengua catalana promoguda per Mos Movem.
Un parèntesi per dir que el mateix lema del grup promotor d’aquesta concentració deixa clar quin és el grau de respecte i d’estimació per la llengua pròpia: Mos Movem no passa cap correcció lingüística mínimament acadèmica. Com ho veurien els mateixos de Mos Movem si es preparàs una manifestació ‘A favó der españó’?
Totes les persones que participàrem en la immensa mobilització verda –persones de totes les ideologies i condicions–, coincidíem en la defensa de la immersió lingüística, però també que la reivindicació, en cap cas, anava contra el coneixement del castellà, de l’anglès o d’altres llengües. De la mateixa manera que els qui defensam la necessitat d’exigir el català com a llengua que hauria de poder fer servir el personal sanitari, en cap cas hem demanat que el castellà no sigui també un requisit per exercir la professió a les Balears. Es tracta de donar el millor servei a les persones malaltes i poder fer-ho en qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes, això com a prioritat. Però també es tracta d’exigir el mateix respecte per la llengua pròpia que per la del conjunt de l’Estat. I és també no contribuir a un dogmatisme tan barat, tan ignorant, tan irresponsable i tan perillós com el dels qui proclamen que en cas que s’exigeixi el català al personal sanitari, ens quedarem amb els que no ens puguin curar. Fins i tot el PP (això sí, per por a l’escalada de Ciutadans), se’n va riure d’Albert Rivera aquesta setmana quan va traslladar l’argument a l’àmbit de Catalunya. Ni el Tato es va posar de part seva.
Així, veurem què passa amb la mobilització anticatalà d’aquest diumenge a Palma, fins i tot pot fer ganes veure què passa a Catalunya si s’imposa la casella antiimmersió lingüística, que és, sobretot, anti-integració social. Però passi el que passi, la història ens demostra que anar contra les llengües en comptes de respectar-les i estimar-les és una estratègia amb mal pronòstic. És una manera de fer renou, molt o poc, però, dirigida a destruir una cultura, acaba fent por. I de la por, els electors finalment se’n fan enfora. Bauzá i Rivera ho han comprovat, però no ho han après.
