AQUESTA SETMANA tenim una de les demostracions més flagrants de la distància que hi pot haver entre la política i la realitat. En un cas dels més greus que han passat, que passen encara a les nostres Illes, especialment a Mallorca, però no només, com és l’explotació sexual de menors tutelades per l’administració pública, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) va respondre dimecres que no es farà públic el nombre de nous casos que s’han detectat des del mes de març perquè ja sortiran a la memòria anual de l’entitat.
La fredor d’aquesta actitud fa tremolar. Només els qui coneixen com són les memòries anuals de les institucions públiques i per què serveixen poden entendre el nivell de desconsideració que aquesta decisió demostra cap a les víctimes. Les memòries són unes publicacions no només destinades a no ser llegides per gairebé ningú, sinó que s’elaboren en fred, passat el temps, com un recull succint, molt succint, i sistemàtic d’allò que l’entitat ha fet durant l’any, tant és si es tracta del nombre de menors que han patit abusos sexuals com de les tramitacions burocràtiques, econòmiques o d’infraestructures de l’entitat. I, la veritat, no és el mateix que s’hagin pintat les parets de dos pisos per a l’acollida de persones en situació de vulnerabilitat que detallar quantes menors han estat prostituïdes mentre havien de ser protegides per l’administració pública.
La memòria, en casos tan greus com aquest, ha de ser fresca, del dia, i ha de ser sobretot humana, que és allò que no té ni tendrà mai una memòria anual. Podríem pensar que, almanco, la reacció és immediata si no fos perquè, en aquest mateix setmanari, la periodista Alba Tarragó informa que l’IMAS s’estorba quatre mesos de mitjana a dur el cas a Fiscalia, en alguns casos gairebé 18 mesos. I tot això, tenyit per una fosquíssima manca de transparència, aixeca unes sospites nefastes per a la confiança que tota societat necessita tenir en les institucions, sobretot en les que tenen cura de les persones més vulnerables.
I no han rodat caps. És més, aquesta setmana han presentat els resultats de la comissió d’experts perquè -cal recordar-ho- el pacte d’esquerres que governa el Consell de Mallorca va rebutjar la creació d’una comissió d’investigació que podria haver fet rodar caps, d’un parell d’equips de govern i d’un parell -sempre mallorquí- de colors polítics. És gravíssim perquè, encara per més inri, intenten treure-li ferro afirmant que aquest problema no és exclusiu de Mallorca ni de les Balears, que hi és per totes les autonomies i per tot el món. I si bé és cert que ens interessa qualsevol explotació sexual de menors, passi on passi, els responsables de l’IMAS no ho són per tutelar i preocupar-se de menors d’onsevulla, sinó de Mallorca i amb uns casos molt concrets que s’han de conèixer, amb tota la protecció de les menors però amb tota la transparència sobre els casos i les seves esquerdes.
