EL PRESIDENT de la Federació Hotelera de Mallorca, Aurelio Vázquez, cada dia s’assembla més al president Bauzá: tot d’una que veu un camp a punt de cremar, li posa benzina. No vàrem entendre que el senyor Vázquez, just el mateix dia que donava els resultats excel·lents de la passada temporada turística, aprofitàs per anunciar la voluntat de congelar els sous. Tota una provocació que va tenir no només continuïtat, sinó que augmentà el nivell tot just fa tres dies a Madrid, quan va dir que perquè el seu sector guanyi més doblers s’han d’abaixar els sous fins a un 20%, han de poder acomiadar sense que això els costi el que costa a la resta d’empresaris o el que diu una llei ja força laxa en aquest sentit, i que, a més, volen una reducció d’impostos de la qual no gaudeix ningú (ahir mateix publicàvem l’informe d’Oxfam sobre el greuge que pateix fiscalment qualsevol família). He sentit sovint hotelers queixant-se de la mala imatge que ells mateixos diuen tenir entre la societat balear. Tot i que hem de convenir que no tots els hotelers són iguals, la veritat és que l’actual Federació Hotelera de Mallorca s’està guanyant a pols el rebuig de la ciutadania. Si això és el que pretenen els hotelers mallorquins, que mantinguin Aurelio Vázquez al capdavant de la seva patronal, perquè aquest home, a més de provocador, és incendiari. Com Bauzá amb l’educació i els docents, Vázquez s’ha proposat prendre foc a un estiu que ja es presentava laboralment calent. I el cremarà.
