Aquest dilluns, Palma ha retut homenatge al seu batle Emili Darder, al d’Inca Antoni Mateu, al diputat Alexandre Jaume i a l'empresari d'Alcúdia Antoni Maria Ques, tots quatre assassinats pels feixistes un 24 de febrer, el del 1937, al cementeri municipal, però també a totes les víctimes que deixà el franquisme durant i després de la Guerra Civil. Fer memòria, quan va ser robada, és el deure d’un poble que reconeix i manifesta el seu respecte i gratitud a les persones que treballaren fins a deixar-s'hi la vida en defensa dels drets de tota la població. Per això, avui, fa especialment mal veure que el monument feixista de la Feixina, l’homenatge franquista al creuer Baleares, continuï dret en un altre punt de Palma i en espera que els jutjats determinin si ha de ser considerat Bé Catalogat Patrimonial i, per tant, protegit, dempeus i present per sempre més.
Té molts, però molts nassos que els jutjats admetessin a tràmit la causa per a la protecció d’un monòlit feixista quan la comissió de tècnics de Patrimoni del Consell de Mallorca, l’organisme competent, va negar en reiterades vegades el seu valor artístic, que és l’excusa a la qual s’aferren els que volen que el monument continuï present a Ciutat en homenatge als assassins. Molts i molts nassos, quan a més existeix una llei de memòria històrica que obliga a l’eliminació dels símbols feixistes, una llei que ha d’estar per sobre de qualsevol consideració pretesament artística. Només hi ha una manera d’entendre que hi hagi una causa legal per a aquest motiu.
Fa molts mesos ja que s’allarga el procés judicial per decidir si el monument de la Feixina ha de ser o no un bé protegit de Mallorca. Fa molts mesos –mig any, gairebé un?– que varen declarar els tècnics de Patrimoni i altres experts per insistir que l’únic “valor” que té el monòlit és homenatjar un vaixell altament assassí al servei del feixistes. És clar que els que defensen la presència del monument que inaugurà el mateix Franco també tenen els seus experts –la societat és la que és– que declaren en favor d’un valor artístic, que, tot sigui dit, difícilment defensarien si la mateixa construcció somera no tingués el valor simbòlic que té. En tot cas, la justícia –diguem-ne així– s’haurà de pronunciar aviat. I una vegada acceptada la causa, una no vol pensar què se’n pot esperar.
Sigui com sigui, que hi hagi un nombre gens menyspreable de persones, entitats ciutadanes, responsables de fer justícia i formacions polítiques que avui cerquin la conservació del monument feixista de la Feixina diu molt de la societat que perviu aquí i ara, d’aquest franquisme que es manté més dempeus que el mateix monòlit. En diu molt, i malauradament no en diu res de bo.
