Fernando Gutiérrez: "Mai no m'ha interessat crear una marca Amb el meu propi nom"

El pare asturià i la mare gallega es varen conèixer com a emigrants a Londres i feren família. "Una situació molt semblant a la que succeeix ara, que moltes persones se'n van per cercar-se la vida", diu Fernando Gutiérrez (pronunciar amb accent anglès). Passats 50 anys des que va néixer, el dissenyador gràfic britànic és un dels més sol·licitats a l'hora de llançar, rellançar o donar una imatge d'èxit a una gamma amplíssima de productes.

Dir que, entre la nòmina de clients, es troben Benetton, l'editorial Phaidon, el Museu Reina Sofia, Hermés, la Tate Modern, el Victoria & Albert Museum, el centre d'art The Garage de Moscou, l'arquitecte Norman Foster, el cuiner Ferran Adrià, els vins d'Alta Alella i la Pace Gallery de Londres no és dir massa per la llarga llista de productes als quals ha imprès singularitat.

Ja fa molts d'anys que Gutiérrez descobrí que "el disseny gràfic té una finalitat eminentment comercial". Ho entengué més que mai durant els sis anys que fou un dels socis de Pentagram a Londres, un dels estudis de disseny gràfic més grans i influents del món. Abans, havia viscut vuit anys a Barcelona, en els 90, on treballà a SUMMA i fundà l'estudi Gràfica amb Pablo Martin. Recorda que "Barcelona llavors s'obria a un món nou, molt excitant i visionari. Era una mena de renaixença de la ciutat, tot era possible. I el disseny introduí una sofisticació a tota aquella efervescència. Tot era molt hedonista".

Així i tot, arribà un moment que Rodríguez enyorà Londres i, després del seu pas per Pentagram, el 2006 hi fundà l'Studio Fernando Gutiérrez. En repassar els principals treballs de què ha estat responsable, té clar que "la marca Fernando Rodríguez no existeix, perquè mai no m'ha interessat crear-la ni marcar les meves feines amb un segell personal". A ell li agrada "treballar per encàrrec d'algú i amb un objectiu precís cada pic. I crec que el darrer treball sempre és el millor".

Crear marca i créixer

Tant quan es dedica a la identitat de marca com el packaging , al disseny per a exposicions o al disseny editorial, els quatre grans àmbits del seu treball, que no els únics, Fernando Gutiérrez té clar que "el producte s'ha de distingir per la seva imatge, que ha de ser acceptada per la majoria del públic al qual va dirigit". "El procés de fer una marca és llarg, perquè requereix organització, estratègia, quins elements hi han d'intervenir i què s'ha de fer per millorar el seu posicionament. El més satisfactori de la meva feina és crear una cosa i créixer amb ella".

Parlam, com a exemple, de la feina que ha dedicat, els darrers onze anys, al Museu del Prado. "Els responsables del Prado volien canviar el plantejament del museu i la percepció que en tenia el públic. A mi, em corresponia el canvi d'imatge. La transformació havia de ser lenta i subtil. Treballàvem amb material clàssic, però havíem de donar una imatge contemporània. Després d'onze anys, m'agrada pensar que hem deixat una línia clara, una marca afinada, un merchandising per a la botiga amb molt bon nivell. I m'agrada pensar que això ha contribuït a fer del Prado un museu que la gent sent més proper i dinàmic. Amb uns bons criteris museístics i la renovació de la imatge, el Prado ha incrementat notablement la repercussió".

A Mallorca, Gutiérrez hi arribà per primer cop el 1993, amb el dissenyador industrial Alberto Lievore. De llavors ençà, cada estiu passa les tres setmanes que té de vacances a una casa llogada al sud-est. Mira les figueres de moro, els garrofers, la terra, i afirma: "Em sent molt bé aquí, sempre m'hi he sentit, tot i que alguns dels meus amics no es poden creure que pugui 'desaparèixer' d'aquesta manera". Diu que no ho té preparat per treballar aquí, que a foravila desconnecta. I així i tot, ara mateix, té al cap l'exposició de moda italiana per al Victoria & Albert Museum, el disseny del catàleg raonat de Juan Muñoz per a la Fundació de l'artista, un catàleg per a una exposició d'escultures de Calder, la web per al llegat de Robin and Lucienne Day i la presentació d'un gran projecte de Norman Foster a Itàlia.

Èxit

Els dissenys de Gutiérrez han estat grans èxits comercials: des del llibre Menjar per pensar, pensar per menjar, per al qual situà un Ferran Adrià convertit en Simpson com a únic element de la coberta, fins a la imatge de LABoral, el centre d'art i tecnologia de Gijón, passant per la reconegudíssima personalitat de Matador i les línies gràfiques i artístiques de publicacions de gran ressò com va ser el suplement Tentaciones per a El País i El País Semanal, EPS .

Ara bé, ell no és un dissenyador que es comercialitzi. Primer, perquè és capaç d'afirmar que "si un producte funciona, no s'ha de tocar; només s'hi ha d'intervenir quan comença a deixar de funcionar. Seria de bojos canviar la imatge de la Coca-cola". I, segon, perquè si qualsevol lector vol conèixer més dels seus treballs i es dirigeix a la web de l'Studio Fernando Rodríguez, no trobarà més que unes botelles de vi. És una estratègia que no aconsellaria a cap client. Però ell és així, es dedica en cos i ànima a les feines que li encarreguen i molt poc, o gens, a promocionar-se: "Treball en allò que m'agrada, tenc feina suficient, i això és el més important. Em dedic molt al món editorial. Potser un dia faré un llibre dels meus dissenys i serà més important que estar a internet, o almenys a mi em farà més il·lusió".