FORABROMES

Ho podem i ho hem d’arreglar. Imaginem (i 2)

LA SETMANA PASSADA dedicava aquest espai a donar dades que demostren la feblesa de la majoria de la seixantena de museus públics de les Balears i la seva incapacitat actual per exercir les funcions que tenen o haurien de tenir encomanades. Ho feia partint de la seguretat que, tot i les greus mancances, ho podem arreglar i, a més, ho hem d’arreglar, millor ara que més tard. Deixava per al present article aprofundir en algunes de les mesures principals i més urgents a emprendre: augmentar la dotació econòmica i de tècnics, i planificació. Demanava voluntat política, i avui sabem que som més lluny de poder arreglar-ho que fa set dies, perquè els pressupostos que, segons el Pla de Cultura (PdC) aprovat la legislatura passada pel Govern balear, havien d’augmentar significativament i progressiva en els propers anys fins a duplicar-se, ja hem sabut que no només no augmenten sinó que disminueixen. Gran compromís amb els objectius del PdC, el de l’Executiu, format per les mateixes formacions polítiques, que tot d’una que poden en desisteixen.

Així les coses, si no s’augmenta la dotació econòmica per caminar cap a la suficiència -i si ja s’ha anunciat que ni el Museu de Mallorca, amb la necessitat que en té, no podrà disposar el 2020 de més tècnics-, potser només ens queda dedicar a la planificació aquest temps que es preveu mort. Seria, almanco, una manera d’imaginar què volem que siguin els nostres museus i també de tenir, si més no pensat, el camí a seguir per arribar-hi.

Imaginem el que podríem arribar a tenir d’aquí a 10 o 15 anys si féssim l’aposta pública i col·lectiva necessària. Imaginem que cada museu ha redefinit i actualitzat la seva missió, no pensant-se com a ens individual, sinó com a part d’una xarxa museística -museus, però també qualsevol espai patrimonial i cultural- que dona conjuntament servei al país, en preserva i en difon la memòria. Imaginem que s’ha fet una vertadera xarxa de museus, per optimitzar els recursos i treballar millor amb la ciutadania. Imaginem que aquesta xarxa té dissenyats uns programes educatius i de mediació complets i de gran abast, que permet fer uns itineraris i accions que recorren èpoques i àmbits de la nostra història -també per qüestionar-la-, i que es coordina amb les escoles, associacions ciutadanes i amb polítiques socials. Imaginem que hem fet una base de dades conjunta que reuneix tot el patrimoni que custodien els museus, que ja estaria inventariat, i que un cercador permetria que qualsevol persona, d’aquí o d’onsevulla, pogués consultar-lo i fer-ne difusió. I imaginem que aquest patrimoni dels museus, ja accessible a internet, es fa servir als centres educatius per desenvolupar coneixement i visió crítica. Imaginem... Podem imaginar tants de beneficis que no acabaríem ni amb deu articles com aquest. En tot cas, si serveix com a tast d’allò que en podem treure si ens posam a arreglar l’estat dels nostres museus, i si així ens entra la gana de fer-ho, ens podríem donar per ben satisfets.