FA UNES SETMANES, des del diari ARA ens varen comunicar que avui celebrarien el 50è aniversari de la publicació d’Els altres catalans de Paco Candel, un text de referència per la manera directa que va tenir de tractar el fenomen de la immigració que va rebre Catalunya a partir de la postguerra. Des del títol, que uneix (catalans) alhora que divideix (altres), Candel va afrontar la realitat de manera oberta i, sobretot, com ho feim sovint des dels mitjans de comunicació, partint del testimoni de les persones que havien viscut o vivien en la situació d’immigrants. Aquí, a l’ARA Balears, tot d’una vàrem comprendre que tenia sentit sumar-se a la iniciativa de l’ARA de Catalunya, perquè, tot i que cada societat té unes particularitats pel que fa a la immigració, les històries i pensaments de Candel tenen vigència i són perfectament extrapolables a larealitat balear. Així, vàrem pensar que era un bon dia per tractar el tema de la immigració a les Illes, i fer-ho donant veu a persones immigrants, com també a experts (deixant el ressò de les paraules de Paco Candel al llarg del diari). Què ens hem trobat? Després de sentir els testimonis, una diria que podríem haver pres les paraules de Candel per definir també els immigrants, com els altres mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. I és que si immigració hauria de voler dir integració, la realitat és que no sempre és així. Tanmateix és una situació en la qual juga un paper tan important la societat d’acollida com la immigrant. Una qüestió de voluntat i de tenir clar que la cultura, el respecte per les cultures i la llengua fan una funció determinant. Si en fóssim més conscients, potser podríem dir que immigració vol dir integració.
