A Mallorca ho varen fer primer. L'Ajuntament de Pollença, governat en aquells moments per Francisca Ramon (PSIB), va fer retirar la immensa pancarta que l'artista Santiago Sierra havia penjat dalt de les roques de Cala Barques, a Cala Sant Vicenç. "INLÄNDER RAUS", convenientment escrit en alemany i en majúscules per dir "Nadius fora", va ser el crit amb el qual es despertaren els veïnats més matiners de Cala Sant Vicenç un 16 d'agost de 2001. A diferència del que ha passat a la fira d'Arco aquesta setmana passada, a l'illa sempre hem estat més condescendents. A les poques hores de ser censurada la peça, els responsables del consistori pollencí demanaren disculpes i tornaren a penjar l''INLÄNDER RAUS' al·legant que no sabien que es tractava d'una intervenció artística que, dit sia de passada, el mateix ajuntament havia sufragat. Tanmateix no s'hi va estar gaire, al lloc, perquè qualcú va fer de censor anònim i l'endemà la pancarta havia desaparegut per segona vegada i definitiva.
Però com que l'art, si no deixa obra, deixa document, la imatge d'aquell dia de platja mallorquina es pot veure a la pàgina web de la galeria Helga de Alvear, amb les mides i la referència per si qualcú la vol comprar, seguint l'exemple del periodista català Tatxo Benet, que ha adquirit a la mateixa galeria 'Presos polítics espanyols contemporanis', vetada a Arco, per dipositar-la al Museu de Lleida, el lloc on s'allotjaven les obres traslladades a Sixena per obra i gràcia de l'article 155.
"Banner Suspended in Front of a Cove' (Cala San Vicente, Mallorca, Spain), August 2001", així s'anuncia la peça mallorquina de Santiago Sierra, que és un díptic de dimensions modestes que s'acompanya d'una lletania, en què Santiago Sierra explica la feta: "En la isla de Mallorca hay una gran colonia germanohablante, poseedora de suelo, servicios, medios de comunicación y poder político, que en muchos casos desplaza a la población local debido a la dependencia del turismo en la economía isleña". Definició de gentrificació 'avant la lettre'. Les contínues denúncies de Terraferida, les accions d'Arran o de les iniciatives de Ciutat per a qui l'habita, confirmen, més de quinze anys després, que 'INLÄNDER RAUS' tenia raó de ser.
Santiago Sierra té l'habilitat de fer evidents els conflictes del lloc on actua, cercant la resposta de qui se sent interpel·lat. Ho va fer quan va ser el representant espanyol a la Biennal de Venècia; ho havia fet en la peça predecessora de la de Cala Barques, a l'entrada de la fira d'art de Basilea... Ho fa sempre perquè sap que qui té la cua de palla, ben aviat se li encén, convertint els interpel·lats en els col·laboradors necessaris per a la difusió de l'obra i del seu missatge.
Així, a diferència del "sempre ho veuràs... Qui ens ho anava a dir que això fos una obra d'art?", que degueren pensar els responsables polítics de l'Ajuntament de Pollença després de retirar la pancarta de l''INLÄNDER RAUS' i just abans de tornar-la al lloc amb excuses pel mig, aquell 2001, la fira de Madrid ha demostrat aquesta passada setmana que això dels 'Presos polítics espanyols contemporanis' cou, i cou molt. Ho ha fet, a més, deixant palesa la gravíssima involució de la llibertat d'expressió a Espanya. Ho ha fet, una vegada més, com ho han fet en el cas també coent del nostre Valtonyc, més intolerable encara perquè privarà de llibertat a una persona pel simple fet de cantar. Si volen un art innocent, cec, sord i mut, tanmateix no el tendran. Au, arruix! (Traducció nostrada del 'raus' alemany, sobretot quan es tracta de fer fora el bestiar).
